croatcatala |
dilluns, 23 d'abril de 2007 | 20:35h
Sant Jordi es presenta, com cada any, amb l'intent de polemitzar sobre si hauria de ser festiu o no, i amb individus reivindicant aquest dia com a "l'autèntica Diada de Catalunya". Enguany, l'afegit és que la reivindicació prové d'un partit parlamentari, Ciutadans, font inesgotable d'arguments que aquest Argumentari agraeix.
Els fatxes espanyolots de tota la vida reconvertits en "antinacionalistes" saben que, si ho aconseguissin, la jugada seria mestra: desapareix l'Onze de Setembre, commemoració del que vam ser i com ho vam perdre, i es carreguen Sant Jordi, la festa popular més tradicionalment catalana, l'única que té prou força per recuperar durant un dia aquella Rambla que fa anys era barcelonina i ara és com els socialistes voldrien que fos tota la ciutat.
No ens enganyem: el dia que Sant Jordi sigui festiu, hem matat la festa. El primer any, potser el segon, la gent aprofitaria l'avinentesa de no haver d'anar a treballar per sortir (més) en massa pel matí a comprar llibres i passejar roses. A partir del tercer, cauria en divendres i els llibres els haurien de comprar a l'Àrea de Servei del Penedès, camí de la platja. A partir del cinquè any, a totes les agendes ja hi sortiria la data encerclada per fer-hi un bon viatge a Praga aprofitant el pont. I la Rambla per als turistes, que és el que li agrada als que veuen Catalunya com un meravellós parc temàtic a un racó de la veritable ciutat cosmopolita.
Una nació sense Onze de Setembre ni Sant Jordi, el paradís dels que ens volen veure igualets i ben quietets. No, senyor, la nostra Diada és el record dels que van morir per conservar les nostres llibertats, no una festa popular, simpàtica i molt florida, creada pels gremi de llibreters i floristes i destinada a vendre aprofitant que, contra tota lògica, les parelles s'estimen.
Que potser els agradaria canviar el Día de la Hispanidad per un molt més celebrat als carrers "San Valentín"? Oi que ho troben absurd, tot i no saber explicar ben bé què dimonis celebren el 12 de Octubre? Doncs que no ens toquin a nosaltres la nostra Diada, i ens conservin la festa que, ella soleta, millor ens defineix: un país que no deixa de treballar ni per celebrar les tradicions.
Feliç dia de Sant Jordi.
Els fatxes espanyolots de tota la vida reconvertits en "antinacionalistes" saben que, si ho aconseguissin, la jugada seria mestra: desapareix l'Onze de Setembre, commemoració del que vam ser i com ho vam perdre, i es carreguen Sant Jordi, la festa popular més tradicionalment catalana, l'única que té prou força per recuperar durant un dia aquella Rambla que fa anys era barcelonina i ara és com els socialistes voldrien que fos tota la ciutat.
No ens enganyem: el dia que Sant Jordi sigui festiu, hem matat la festa. El primer any, potser el segon, la gent aprofitaria l'avinentesa de no haver d'anar a treballar per sortir (més) en massa pel matí a comprar llibres i passejar roses. A partir del tercer, cauria en divendres i els llibres els haurien de comprar a l'Àrea de Servei del Penedès, camí de la platja. A partir del cinquè any, a totes les agendes ja hi sortiria la data encerclada per fer-hi un bon viatge a Praga aprofitant el pont. I la Rambla per als turistes, que és el que li agrada als que veuen Catalunya com un meravellós parc temàtic a un racó de la veritable ciutat cosmopolita.
Una nació sense Onze de Setembre ni Sant Jordi, el paradís dels que ens volen veure igualets i ben quietets. No, senyor, la nostra Diada és el record dels que van morir per conservar les nostres llibertats, no una festa popular, simpàtica i molt florida, creada pels gremi de llibreters i floristes i destinada a vendre aprofitant que, contra tota lògica, les parelles s'estimen.
Que potser els agradaria canviar el Día de la Hispanidad per un molt més celebrat als carrers "San Valentín"? Oi que ho troben absurd, tot i no saber explicar ben bé què dimonis celebren el 12 de Octubre? Doncs que no ens toquin a nosaltres la nostra Diada, i ens conservin la festa que, ella soleta, millor ens defineix: un país que no deixa de treballar ni per celebrar les tradicions.
Feliç dia de Sant Jordi.
Renoi, d'arguments en aquesta plana web, poquets, la veritat! És del tot raonable la proposta de Ciutadans per tal que Sant Jordi sigui la festa de Catalunya, atès que és el patró. Però aquest argument només convenceria als cristians i en aquest racó de món n'hi ha que no ho són pas. Aleshores, l'argument seria el següent: és la festa del llibre i de la rosa, de gran acceptació popular i amb tota la càrrega simbòlica que això comporta. És una festa agradable, molt ben vista (i fins i tot exportable) arreu del món. Caracteritza els catalans com una gent culta, sensible i amant de la pau i la concòrdia entre els pobles. A més a més, és una festa que lloa la vinguda irremeiable de la primavera. Són tot arguments positius...
Et poden convèncer o no, però aquesta festa ens inclou a tots els catalans molt més que no pas altres. La conmemoració de l'11 de setembre és un muntatge teatral que els nazionalistes us vau inventar anys enrera (l'homenatge a Rafel de Casanova fa riure, un tio que va falsificar la seva mort i que va viure molts més anys després retirat a les seves PROPIETATS, sí, sí, dic PROPIETATS), exclusivista, ranci (himnes de lluita que recorden la Marsellesa, hi ha tantes banderetes i a qual més gran, com el 12 d'octubre a Madrid, que fa fàstig, si és que sou igual que els fatxes espanyols!!!!) excloent (on són tots els immigrants que hi viuen a Catalunya, 1, 2, 3 milions???) i absurda (es conmemora una suposada desfeta d'una nació que no existia, qualsevol que sàpiga una mica d'història sap que la gent de les classes subalternes per aquella època tenia altres coses en què pensar).
Alguns ja n'estem tips que ens considerin catalans de segona, que no tinguem veu ni possibilitat de parlar perquè no sóm separatistes. Això no és una qüestió d'identitat: és una qüestió de llibertat. No voleu entendre que 90.000 ciutadans a Catalunya han parlat i tenen 3 diputats al parlament, tant legítims com els vostres Carod-fill de guàrdia civil o Ignasi Guardans-nét de Cambó, un dels financiadors del band franquista. Ja veurem en les properes eleccions...
Heu vist el que ha passat amb la paradeta que tenia Ciutadans a Barcelona? Aquesta és la vostra democràcia.
Home, jo particularment no veig que, pel fet que tinguem un Sant Jordi, una festa ben maca i florida haguem de canviar la nostra diada, la qual recorda qui som i què vam perdre. Segurament és cert que les classes populars d'aleshores tenien altres coses en què pensar, però també és cert que moltes foren les persones que van lluitar i tots coneixem les consequències que aquella guerra que la nostra nacio va perdre (dic nacio perquè ja aleshores i de molt abans els castellans parlaven de Catalunya com una nacio. De vegades perquè, deien ells, els calia entendre-s'hi perquè eren senyors del mar o de vegades perquè no volien que "nacions extrangeres" tinguessin cap recompensacio per la colonitzacio d'Amèrica). Però si no t'agrada la paraula nacio ens podem referir a Catalunya com una identitat cultural. Es clar que, també és una identitat cultural Espanya pels espanyols.
Es cert que la diada no la celebra tothom, però això que no hi hagi immigrants crec que és discutible. I, d'altra banda, tampoc celebra molta gent el dia de la Hispanitat. El que si que trobo ofensiu és que diguis que els que volem el respecte i els instruments per la nostra identitat cultural som tan fatxes com aquells que volen imposar la seva en tots els territoris de l'Estat. Això ho trobo poc respectuos amb les idees que un no comparteix, sobretot si no son excloents, com crec que no ho son les meves. La vostra democràcia no sembla que es basi en difondre les vostres idees sino sobretot en difondre una imatge distorcionada i basada en falsos tòpics del nacionalisme.
Un ciutadà.
No teniu veu ni possibilitat de parlar? Doncs encara tenim sort; si us en donéssin caldria plantejar-se que la Seguretat Social cobrís les operacions d'extirpació de tímpan... Si el Rivera xupa més càmera que el Laporta!!
Enhorabona.