jaumeciurana |
dimarts, 24 d'abril de 2007 | 12:17h
A mesura que les eleccions municipals s'acosten, els dies guanyen intensitat, es tornen densos, cada segon és important i l'adrenalina generada va pujant de forma sostinguda i imparable... I és clar, el blog se'n ressent. Tot i això, intentaré anar-lo actualitzant i mantenir la relació fluïda, directa i franca amb els que teniu la paciència de llegir-lo periòdicament.
Ahir però vàrem viure una jornada magnífica, exultant. A la Rambla de Catalunya, en l'estona que vaig ser a la parada de CIU, l'ambient era espectacular. Qui diu que la política - i els polítics - no són valorats positivament per la gent ? Ahir, en Xavier Trias, l'Artur Mas i el President Pujol provocaren un col·lapse brutal de la gentada que volia acostar-se'ls-hi. Gent gran, gent jove, famílies senceres... paraules d'agraïment, paraules d'esperança, paraules d'estimació, paraules de disposició, paraules encoratjadores... Això és l'autèntica eròtica del poder: sentir-te poderós no per la capacitat de decisió o d'intimidació que tens, sinó per la capacitat de rebre amor i tendresa dels que t'envolten.
