M'haguera agradat que l'amic Vent de Cabília redactara aquesta entrada perquè al cap i a la fi ell és historiador -si el mot li resulta massa feixuc, ho deixarem en aprenent de l'ofici- i el seu text, sens dubte, haguera estat molt millor que les idees que em puguen vindre pel cap. Com faig gairebé cada nit, he tret a passejar el gos després de penjar el ja habitual en construcció. Les idees que tinc al cap, i que em fan encetar una nova entrada, només esperen que tinga una estona per a seure i passar a la pantalla de l'ordinador. Al carrer, m'he trobat amb un veí poc abans de les dotze de la nit, i dins de mi he pensat si sabia què va passar a Almansa fa 300 anys. Quants valencians coneixen aquell fet històric? Quanta gent haurà anat a les muntanyes seguint la idea promoguda per Ací estem? Vaig llegir, ara no recorde on, que seixanta anys després de la derrota austracista,
el mateix Regne de València havia començat a ser un record boirós en la mesura que ja no era real per als valencians de les darreries del XVIII. És comprensible que els humans tractem d'oblidar allò que ens ha provocat de dolor, de la mateixa manera que els fets lligats a un episodi del passat, vagen esvaint-se en la mesura que aquelles que els van viure desapareguen físicament amb el decurs dels anys. Només les polítiques de la memòria ajuden a mantindre el record, però aquells que han tingut molt o poc de poder a casa nostra, no s'han destacat precisament per aquesta tasca.
