Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals.
L'anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d'alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n'és un cas paradigmàtic.
La diferència entre un estadista i un polític de segona és la capacitat del primer per liderar de forma constructiva un projecte col·lectiu, més enllà del partit. La definició es pot estendre, sense gaire dificultat, a l'àmbit municipal. Un gran alcalde és aquell capaç de liderar la ciutat globalment, sent capaç d'anar més enllà de sectors concrets, territoris concrets i sigles concretes.
El candidat Hereu no és, en cap cas, un "estadista". La gestió que ha fet del retorn del castell de Montjuïc així ho demostra. El candidat Hereu ha utilitzat desvergonyidament el seu càrrec actual, - alcalde de Barcelona -, de cara a patrimonialitzar per al seu partit, PSC-PSOE, una reivindicació compartida per tots els barcelonins i les barcelonines demòcrates. A més a més, ho fa acceptant la submissió simbòlica a la bandera espanyola i a la presència militar, ni que sigui en forma d'antenes, durant un període massa llarg.
Una bona jugada per a un polític de segona.
Una pèssima jugada per a algú que vol tornar a ser alcalde de Barcelona.
