Reunió ahir a Madrid amb el conseller delegat d’Starbucks.
I em sorprèn trobar-me amb una empresa tipus General Motors, ho dic sense prejudicis... Una empresa de lògica multinacional, amb una cultura del treball molt marcada, profundament americana que l’interlocutor et transmet a cada segon. Una conversa amable i interessant i de la que potser en surt alguna cosa en el futur...
De totes maneres no se perquè no m’imaginava que l’empresa fos tan profundament americana i això que tenia tots els elements per veure-ho. Soc client d’aquesta cadena de cafeteries a Londres, a Guangzhou, a Hong Kong, a Frankfurt, a Barcelona i vist en perspectiva es tant evident que és un Pizza Hut del cafè...
I a la tornada pensant perquè no ho havia vist fins parlar amb ells, m’adonava que a Catalunya han aconseguit ser clarament locals i això m’ha influït completament fins avui. I ho han fet només amb una eina, utilitzant el bilingüisme català-anglés sense utilitzar l’espanyol. Amb això sol, a Catalunya ells son catalans, qualsevol és català encara que sigui més americà que l’estatua de la llibertat.
http://www.msnbc.msn.com/id/7738014/site/newsweek/
Ja coneixia a través d'en Wenceslau que tu estàs plenament ficat en el món editorial, i a més conec algunes de les magnífiques revistes que editeu, Descobrir, Altaïr, etc. Ell em va donar el nom del teu bloc i m'ha fet gràcia poder-te saludar. Amb els teus pares sempre hi vaig tenir una magnífica relació i els considero un bons amics amb els que vam compartir penes i fatigues en el incis de la posada en marxa de la Generalitat i en especial del Departament de Cultura.
No he trobat un enllaç directe per poder-te dir tot això a través d'un mail i ho faig aquí com a comentari al teu últim post.
Enhorabona per la teva bona feina, i encantat de saludar-te.
Una abraçada. Salvador
Em sorpèn aquesta reflexió, jo mai m'hi he sentit bé als seus locals, els trobo 'artificialment confortables'.
Potser BCN es tant TematikPark que Starbucks ja en pot formar part de l'essència.
Però alerta! que el país no és sols cap i casal i que al ritme que anem, n'acabarem fent-ne dos: Kosmopolis i el dels Katalans...