Públicava l'altre dia el gratuït espanyol 20minutos:
Un piso con inquilino es hasta un 50% más barato
Un piso con inquilino es hasta un 50% más barato
Cony, és que és de calaix. El següent pas lògic és recòrrer a l'extorsió i fer signar a un propietari la venda per un preu un 75% més barat. I ja posats, un 90%. O et violo la filla i li foto un tret al cap al teu home o dona (mmm, potser no, que potser s'alegren i tot en això darrer). O millor, primer violes la filla, i després li dius que signi el paper.
Tot està per fer, que deien. N'hi ha més exemples quotidians de la manca d'ètica, moral i escrúpols al que ha arribat la societat catalana en el seu conjunt (qui mira cap a l'altre costat, és igual de culpable). L'Homo Immobiliarus Catalanicus.
En termes evolutius, es pot dir que aquesta espècie no mereix propagar-se. Cal que s'estingeixi. Cal exterminar-la. Cal un esdeveniment d'extinció selectiva. I quina és la millor solució: una bomba atòmica sobre Barcelona. A poder ser, una de termonuclear, que és més potent, tot i que tècnicament és més difícil de fer. Com es fa un bomba atòmica és relativament senzill: a Internet hom pot trobar-ne les instruccions. La wikipedia ens explica el funcionament esquemàtic.
Tampoc cal patir per la desaparició dels catalans. Hi ha tota una generació de catalans abocada a l'exili (els bons de veritat), a la qual per tornar només li cal el país lliure de fills-de-puta. Del meu cercle la gent ha començat a exiliar-se: Bangkong, Eindhoven (total, treballo el mateix, em paguem més, els ties estan bones i visc amb més qualitat de vida), França, Alemanya...
¿Detonació atmosfèrica o detonació subterrània?
Així doncs, només resta un petit dubte. ¿La detonació de la bomba atòmica sobre Barcelona i àrea metropolitana ha de ser atmosfèrica o subterrània?.
Per a una detonació atmosfèrica només cal contactar amb algun general corrupte de Rússia, per a què engegi els míssils que apunten a Barcelona des de la guerra freda (tu, que està ple de terroristes com els txetxens). Per motius de seguretat aquests míssils no apunten directament al seu objectiu. Per si s'engega accidentalment. Cal reorientar-los a les coordenades precises, i aleshores engegar-los. I a esperar 15 minuts. Entre els avantatges d'una explosió termonuclear atmosfèrica hi ha la que és un veritable espectacle piromusical (com a la Mercè, però en gran), màximitzes l'extermini de la gent i les propietats immobiliaries, de passada envies el núvol radiactiu als veins de l'esquerra i de dalt, i com Txernòbil demostra, crees un gran ecosistema natural de gran riquesa. A més, el terreny contaminat radiològicament està tirat de preu. També alliberes elements radiactius que posteriorment poden servir per a datació. Així es posa el nom de Catalunya als llibres d'Història. L'inconvenient?. Et carregues al 30% de la població exclosa de la societat, els bons.
Per a una detonació subterrània, només cal contactar amb uns quants terroristes islàmics dels que tant abunden pel país, els envies al Raval (o millor, a la plaça Sant Jaume) i que comencin a excavar un pou. Com a les pelis aquelles dels presos del nazisme. Plantes la bomba i llestos. A més, com que tu poses el rellotge, dóna temps d'escampar la boira. El gran avantatge és que, amb la ciència geològica a la mà, es generen ones sísmiques. Sabem que un terratrèmol de més de 6 (Ritcher) acabaria amb el 80% dels edificis de l'eixample, i bona part de la ciutat. Una mena de bomba immobiliaria: et carregues fonamentalment els immobles. A més, pots obtenir dades molt interessants dels subsol mitjançant l'estudi d'aquestes ones. Un experiment geològic a gran escala. Tanmateix, no és una solució satisfactòria al 100%: es podrien escapar un bon nombre dels fills-de-puta a exterminar, l'expècie que mereix desaparèixer de l'escorça terrestre, l'Homo Immobiliarus Catalanicus.
L'únic problema és aconseguir el material fissible. Però vaja, si els israelians ho van aconseguir (que són 6 milions), nosaltres també. Per començar tenim una desena de centrals nuclears ben aprop.
PD
Carta a l'Avui:
Adéu, Barcelona
Aquestes són probablement les últimes eleccions en què votaré a Barcelona. Sóc mileurista i, si la meva xicota va arribar al Principat fa pocs anys buscant noves oportunitats, aviat serem tots dos els qui, desencantats, marxarem a Galícia, la seva terra, per la dificultat de viure a la meva ciutat. La política de vendre sòl municipal a les immobiliàries per subhasta pot resultar un negoci molt lucratiu per a l'Ajuntament, però per als ciutadans les conseqüències són perverses. El meu vot, òbviament, buscarà que no tornin a governar els qui han fomentat aquesta situació. Tant de bo el líder de l'oposició aconsegueixi capgirar les enquestes i porti a la ciutat un model socialment més just. Per a mi, malgrat tot, ja serà tard.
Marc Franco i PuigPD2
L'altre dia em comentava un amic, que durant un viatge en taxi, el taxista li va dir que s'havia ficat a un lloguer sense que li sortissin gaire els números. Yo me meto, y si no puedo que me metan en la carcel tu li va reblar. Això mateix, tots a la presó. Els carcellers ja sabem tots qui són: la majoria, la classe obrera dels 60-70-80.
Tot està per fer, que deien. N'hi ha més exemples quotidians de la manca d'ètica, moral i escrúpols al que ha arribat la societat catalana en el seu conjunt (qui mira cap a l'altre costat, és igual de culpable). L'Homo Immobiliarus Catalanicus.
En termes evolutius, es pot dir que aquesta espècie no mereix propagar-se. Cal que s'estingeixi. Cal exterminar-la. Cal un esdeveniment d'extinció selectiva. I quina és la millor solució: una bomba atòmica sobre Barcelona. A poder ser, una de termonuclear, que és més potent, tot i que tècnicament és més difícil de fer. Com es fa un bomba atòmica és relativament senzill: a Internet hom pot trobar-ne les instruccions. La wikipedia ens explica el funcionament esquemàtic.
Tampoc cal patir per la desaparició dels catalans. Hi ha tota una generació de catalans abocada a l'exili (els bons de veritat), a la qual per tornar només li cal el país lliure de fills-de-puta. Del meu cercle la gent ha començat a exiliar-se: Bangkong, Eindhoven (total, treballo el mateix, em paguem més, els ties estan bones i visc amb més qualitat de vida), França, Alemanya...
¿Detonació atmosfèrica o detonació subterrània?
Així doncs, només resta un petit dubte. ¿La detonació de la bomba atòmica sobre Barcelona i àrea metropolitana ha de ser atmosfèrica o subterrània?.
Per a una detonació atmosfèrica només cal contactar amb algun general corrupte de Rússia, per a què engegi els míssils que apunten a Barcelona des de la guerra freda (tu, que està ple de terroristes com els txetxens). Per motius de seguretat aquests míssils no apunten directament al seu objectiu. Per si s'engega accidentalment. Cal reorientar-los a les coordenades precises, i aleshores engegar-los. I a esperar 15 minuts. Entre els avantatges d'una explosió termonuclear atmosfèrica hi ha la que és un veritable espectacle piromusical (com a la Mercè, però en gran), màximitzes l'extermini de la gent i les propietats immobiliaries, de passada envies el núvol radiactiu als veins de l'esquerra i de dalt, i com Txernòbil demostra, crees un gran ecosistema natural de gran riquesa. A més, el terreny contaminat radiològicament està tirat de preu. També alliberes elements radiactius que posteriorment poden servir per a datació. Així es posa el nom de Catalunya als llibres d'Història. L'inconvenient?. Et carregues al 30% de la població exclosa de la societat, els bons.
Per a una detonació subterrània, només cal contactar amb uns quants terroristes islàmics dels que tant abunden pel país, els envies al Raval (o millor, a la plaça Sant Jaume) i que comencin a excavar un pou. Com a les pelis aquelles dels presos del nazisme. Plantes la bomba i llestos. A més, com que tu poses el rellotge, dóna temps d'escampar la boira. El gran avantatge és que, amb la ciència geològica a la mà, es generen ones sísmiques. Sabem que un terratrèmol de més de 6 (Ritcher) acabaria amb el 80% dels edificis de l'eixample, i bona part de la ciutat. Una mena de bomba immobiliaria: et carregues fonamentalment els immobles. A més, pots obtenir dades molt interessants dels subsol mitjançant l'estudi d'aquestes ones. Un experiment geològic a gran escala. Tanmateix, no és una solució satisfactòria al 100%: es podrien escapar un bon nombre dels fills-de-puta a exterminar, l'expècie que mereix desaparèixer de l'escorça terrestre, l'Homo Immobiliarus Catalanicus.
L'únic problema és aconseguir el material fissible. Però vaja, si els israelians ho van aconseguir (que són 6 milions), nosaltres també. Per començar tenim una desena de centrals nuclears ben aprop.
PD
Carta a l'Avui:
Adéu, Barcelona
Aquestes són probablement les últimes eleccions en què votaré a Barcelona. Sóc mileurista i, si la meva xicota va arribar al Principat fa pocs anys buscant noves oportunitats, aviat serem tots dos els qui, desencantats, marxarem a Galícia, la seva terra, per la dificultat de viure a la meva ciutat. La política de vendre sòl municipal a les immobiliàries per subhasta pot resultar un negoci molt lucratiu per a l'Ajuntament, però per als ciutadans les conseqüències són perverses. El meu vot, òbviament, buscarà que no tornin a governar els qui han fomentat aquesta situació. Tant de bo el líder de l'oposició aconsegueixi capgirar les enquestes i porti a la ciutat un model socialment més just. Per a mi, malgrat tot, ja serà tard.
Marc Franco i PuigPD2
L'altre dia em comentava un amic, que durant un viatge en taxi, el taxista li va dir que s'havia ficat a un lloguer sense que li sortissin gaire els números. Yo me meto, y si no puedo que me metan en la carcel tu li va reblar. Això mateix, tots a la presó. Els carcellers ja sabem tots qui són: la majoria, la classe obrera dels 60-70-80.
Molt bo l'apunt per això, he rigut molt. :-)
T'oblides que l'objectiu de tot plegat és matar als fills-de-puta, que s'ho mereixen de totes totes. Un cop assassinats els fills-de-puta, s'ha acabat el problema.
Això em fa decantar per l'explosió nuclear atmosfèrica. Amb la subterrània, tot i que geològicament més interessant, caldria recórrer a mètodes de la segona guerra mundial: ficar els fills-de-puta supervivents en camps de concentració i exterminar-los amb cambres de gas i escamots d'afusellament. Que també seria divertit, però és del tot ineficient. Millor la destrucció total en segons i llestos.
Ja, ja, ja!! Si ho haguéssis dit uns dies abans, encara ho hagués inclòs algun candidat en el seu programa electoral!! El primer són els vots, després ja veurem.
La gent adulta s'ha de fer responsable dels seus actes.
Hehe, ets més sofisticat que jo... simplement a mi sovint em vénen ganes de tallar caps, tampoc és qüestió de maltractar la poca natura que encara no ha desaparegut sota totxo i ciment...
Una de les sorpreses de Txernòbil, és que ara hi ha més vida salvatge que abans de l'accident nuclear. Certament, hi ha hagut una disminució de l'esperança de vida d'alguns animals, però ha estat compesada per una major biodiversitat. La natura sortiria guanyant amb una Barcelona esborrada del mapa mitjançant un giny nuclear.
Això de tallar caps és una solució de tipus, diguem-ne, terrorista. És a dir, aplicar els conceptes de terrorisme d'alliberament nacional, o de base ideològica (religiosa), a un moviment d'alliberament immobiliari. Segrestar avions i estabellar-lo sobre la Sagrada Família, la Torre Agbar i l'edifici de La Caixa de Diagonal de forma coordinada, per exemple. I en onze de setembre!. Bon cop... d'avió!.
O establir un impost revolucionari i segrestar al senyor de La Caixa per obtenir un rescat sucós per a la lluita d'alliberament immobiliari. Assassinar amb un tret a la nuca als polítics col·laboracionistes de l'estat actual immobiliari (és a dir, als que són al govern) i a tota la gent de les immobiliàries (les forces d'ocupació). O aplicar tot el coneixement dels artefactes incendiaris del terrorisme urbà a la qüestió immobiliari. Objectiu: cremar totes les propietats buides (en un primer estadi) i després la dels carcellers. Si pot ser amb ells a dins. Cremar una casa és una cosa fàcil, i fet amb intel·ligència, indemostrable.
Tanmateix, això és costós i díficil en termes numèrics i temporals, tot i que una innovació: terrorisme d'alliberament immobiliari, tu. Jo m'inclino per solucions que vagin a l'arrel del problema, directes i ràpides: una bomba atòmica el més potent possible sobre Barcelona i llestos. Ha de ser d'una gran bellesa veure apropar-se l'ona tèrmica sota les llums encegadores de l'exploxió, mentre notes com esclata el teu cos.