croatcatala |
dimarts, 29 de maig de 2007 | 17:47h
És un bon moment per posar en evidència un fet que, per quotidià, no ens adonem que es produeix: des de les "esferes estatals" es dóna més legitimitat a la identitat pròpia dels municipis que no pas a la de les nacions, autonomies, regions o com li volgueu dir.
El fet és que "des de sempre" s'ha cregut en els municipis, però en canvi, les "comunitats autònomes" es veuen com un compromís, com un llast, com una molesta almorrana que no poden liquidar i per tant han de suportar. I el fet que una d'aquestes molèsties s'autoproclami nació i demani tenir dret a determinar el seu futur, és a dir, tenir sobirania, és quelcom més que insofrible, és inconcebible. Simplement, no ho entenen.
Els municipis, en canvi, són "lògics". És "normal" que existeixi una organització municipal perquè hi ha competències que, "com no", cal gestionar a nivell local. No els donen finançament, desconfien de llur capacitat d'eficiència, però allà hi són i pobre de qui els toqui.
Ens trobem, però, de vegades, casos curiosos com aquest: una sentència recent defensa que els municipis no poden reglamentar quines races de gossos són perilloses perquè "una determinada especie canina podría ser considerada peligrosa por un Ayuntamiento y por otro no, con la inadmisible consecuencia de que el portador del animal, que transitaba con él impunemente en un determinado término municipal, traspasados sus límites, podría verse sancionado por falta de licencia". Renoi! El famós argument de les no-sé-quantes fronteres, aplicat a un municipi! I com sempre, la resposta habitual: què succeïrà amb un home que, passejant el seu gos permès per la banda francesa del Portús, creuï el carrer i amb ell la frontera, si a la banda espanyola aquest gos és perillós? ¿No té en compte aquest cas, el senyor Francisco Javier García Gil, el jutge que ha redactat la sentència? Per què suposa que cap persona creuarà una frontera amb el seu gos, i sí en canvi el preocupa que els límits municipals siguin massa estrets?
Com sempre, convencionalismes. Carod deia, en una frase molt il·lustrativa, que "a aquesta gent, Catalunya els ve petita, però el món se'ls acaba a Espanya". La segona part de la frase és un problema de nacionalisme, com he comentat molts cops anteriorment. La primera és, simplement, un cas d'estretor de mires, de no saber veure més enllà del seu nas, d'incapacitat d'adonar-se que el fet geogràfic no depèn de si una línia en un mapa està dibuixada amb ratlletes o amb els signes "+" i "-" alternatius. I aquests són els que ens volen donar lliçons d'universalisme...
El fet és que "des de sempre" s'ha cregut en els municipis, però en canvi, les "comunitats autònomes" es veuen com un compromís, com un llast, com una molesta almorrana que no poden liquidar i per tant han de suportar. I el fet que una d'aquestes molèsties s'autoproclami nació i demani tenir dret a determinar el seu futur, és a dir, tenir sobirania, és quelcom més que insofrible, és inconcebible. Simplement, no ho entenen.
Els municipis, en canvi, són "lògics". És "normal" que existeixi una organització municipal perquè hi ha competències que, "com no", cal gestionar a nivell local. No els donen finançament, desconfien de llur capacitat d'eficiència, però allà hi són i pobre de qui els toqui.
Ens trobem, però, de vegades, casos curiosos com aquest: una sentència recent defensa que els municipis no poden reglamentar quines races de gossos són perilloses perquè "una determinada especie canina podría ser considerada peligrosa por un Ayuntamiento y por otro no, con la inadmisible consecuencia de que el portador del animal, que transitaba con él impunemente en un determinado término municipal, traspasados sus límites, podría verse sancionado por falta de licencia". Renoi! El famós argument de les no-sé-quantes fronteres, aplicat a un municipi! I com sempre, la resposta habitual: què succeïrà amb un home que, passejant el seu gos permès per la banda francesa del Portús, creuï el carrer i amb ell la frontera, si a la banda espanyola aquest gos és perillós? ¿No té en compte aquest cas, el senyor Francisco Javier García Gil, el jutge que ha redactat la sentència? Per què suposa que cap persona creuarà una frontera amb el seu gos, i sí en canvi el preocupa que els límits municipals siguin massa estrets?
Com sempre, convencionalismes. Carod deia, en una frase molt il·lustrativa, que "a aquesta gent, Catalunya els ve petita, però el món se'ls acaba a Espanya". La segona part de la frase és un problema de nacionalisme, com he comentat molts cops anteriorment. La primera és, simplement, un cas d'estretor de mires, de no saber veure més enllà del seu nas, d'incapacitat d'adonar-se que el fet geogràfic no depèn de si una línia en un mapa està dibuixada amb ratlletes o amb els signes "+" i "-" alternatius. I aquests són els que ens volen donar lliçons d'universalisme...
En els resultats electorals, tothom acaba dient que ha guanyat. Però en aquesta ocasió els mitjans de comunicació han mostrat una especial predilecció per afavorir i publicitar el màxim la gent de Plataforma X Catalunya. I de fet els donen a ells com a guanyadors.
Només cal recordar que la primera vegada que es va presentar, quan el tal Anglada era un perfecte desconegut (excepte a Vic on diuen que és conegut per les seves actitud violentes i com admirador de Blas Piñar), els grans mitjans de comunicació li van oferir una publicitat gratuïta descomunal. Mitja pàgina per exemple a La Vanguardia, i un tracte també considerable i molt per sobre del que hauria estat normal, en altres mitjans. De fet, es pot dir que l’Anglada el van fabricar aquests mitjans de comunicació. Sense ells no hauria fet res.
I ara està passant el mateix. Ha tret menys de vint regidors, concentrats en unes poques poblacions, encara que sigui escandalós el cas de Vic o del Vendrell, però el més important és que tots els mitjans s’han abocat a fer-li una propaganda gratuïta fantàstica, impagable. Com bojos, des del Bassas, a la Terribas, passant per la resta de mitjans de comuncació estan interessats a publicitar-lo i donar-li tot el suport possible per garantir que pugui continuar pujant a nivell polític. Hipòcritament aquests periodistes, que els cau la bava per potenciar el racisme, acaben dient que ho fan precisament per desenmascarar-lo, cosa que és absolutament falsa. Què més voldrien altres grups polítics i moviments socials amb molt més pes i representatitivat que aquest tenir la meitat del tracte que li estan dispensant.
Si creix el racisme, ja sabem perquè. No és pas perquè hi hagi gent com l’Anglada, sinó perquè tenim els periodistes que tenim.