Dilluns passat, un regidor del BLOC que de ben segur llegirà aquesta entrada, m'ensenya el web de Nafarroa Bai. El primer comentari que em fa té a veure amb la llengües en les quals es pot visitar el web: hom pot triar entre basc i castellà. Xarrem sobre aquesta qüestió i reconec que té part de raó en les seus objeccions -ell pensa que el partit ha de ser més flexible pel que fa a la llengua-, malgrat que no es pot comparar el valencià, una llengua llatina que és de fàcil comprensió, amb el basc. A banda, a bona part de Navarra, l'euskera es va perdre fa no sé quants segles. Hem insistir en altres ocasions en
aquest afer, així que serem pesats novament: el País Valencià és territorialment bilingüe, el projecte nacionalista del BLOC és cívic i aspira a representar una població que habita en un espai geogràfic, el qual considerem que és la nostra nació. La realitat és la que és, encara que no ens agrade: perquè, en quina llengua parla habitualment la militància del BLOC a la ciutat d'Alacant? El partit ha batallat sempre per l'ús del valencià, hem demostrat la nostra implicació a l'hora de normalitzar el valencià, però la batalla per la dignificació del valencià no ha de significar abandonar la meitat del país que territorialment és de llengua castellana, ni girar l'esquena a la realitat sociolingüística de les ciutats de València i Alacant.
És una pena que un debat que pot ser interessant acabe en insults i garrotades. Qualsevol persona que haja seguit la bitàcola ha pogut veure que qui escriu és el clàssic nacionalista que té una gran preocupació perla llengua. Podeu entrar a una categoria que porta aquest nom, "Llengua", i llegir les queixes que he presentat al Síndic de Greuges i a l'AVL per la no utilització del valencià per part de diferents administracions, concentracions per a demanar que El Corte Inglés que es va inagurar a Castelló usara el valencià, campanyes en què demanava el vostre suport per a presentar queixes via internet davant de les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, etc...
Així que, en bona mesura, algunes de les coses que s'han escrit de resposta no tenen cap fonament. Simplement, amb l'entrada, pretenia que ens plantejàrem la realitat del País Valencià. És dir, si hi ha una part, que històricament és castellanoparlant, no seré jo qui tinga la culpa de recordar-ho. Com que el BLOC i el nacionalisme valencià és un moviment cívic, allò més normal fóra tractar d'aconseguir també el suport dels ciutadans que viuen en eixes comarques. Tots sabem que ha estat la zona valencianoparlant la que durant el segle XX ha tractat de construir un projecte nacionalista, perquè com deia Fuster, ells ja tenen el seu cos nacional fet -Espanya. Ara bé, ens podem permetre el luxe de no tractar de convéncer aquests valencians, que s'expressen en castellà, de la bondat del nostre projecte? Quina diferència hi ha entre la gent dels Ports i la del Alto Palància? Vull dir, no pateixen molt sovint els mateixos problemes al viure en zones d'interior?
De la mateixa manera, pareix com si per esmentar la situació sociolingüística d'Alacant -o de València- em convertira qui sap en què. Només amb el suport de la població que viu en aquestes ciutats i que de forma habitual s'expressa en castellà, que són majoria, aconseguirem que el valencià reviscole. Només si aconseguim guanyar aquesta gent, el BLOC tindrà vots, i sense vots, no es pot tindre poder i promoure polítiques en favor del valencià -immersió a l'ensenyament, Canal 9 monolingüe, etc.. Aquesta reflexió s'hauria de contextualitzar: em trobava amb un amic regidor del BLOC que usa també el castellà en els butlletins que fa el partit al seu poble. La raó és senzilla: més enllà de la llengua en què parla la gent, el percentatge d'alfabetitzats en valencià és molt baix, per aquesta raó, usa també el castellà en el butlletí del seu poble. Este amic, a banda, com a regidor ha presentat propostes de crear una oficina de promoció del valencià, i també es va dirigir al Síndic perquè l'Ajuntament no usava el valencià -en revistes, senyalització, etc... No sé si ha quedat clar allò que volia escriure des d'un principi.
En el meu cas només només pretenia expressar que no crec en el bilingüisme social (només són bilingües les persones, no les societats); sí que crec, en canvi, en les polítiques que segueixen el model de bilingüisme territorial (és culpa meua si se'm va entendre malament). Dit això, pense que debatre i exposar idees i opinions com a comentaris li dóna vida al bloc: li trau tot el que podria tindre de monòleg o de sermó de missa; sobretot si els comentaris no se n'ixen del tema central de la teua exposició; així, si parles de llengua (encara que no estigues en l'apartat "llengua" del Vilaweb), és normal que algú en la seua resposta parle de llengua. D'altra banda, i tens tota la raó,una cosa que s'ha d'evitar per damunt de tot és arribar a l'insult o aprofitar el bloc per deixar en evidència les nostres misèries. En fi... ànim i endavant!
Em semblava pel títol que el post podria encetar una discussió interessant sobre el procés que ha portat a partits tan dispars com els qui integren NafarroaBai a guanyar-se l'espail electoral i si això seria possible des del Bloc, però no. Ací tornem a picar amb el possibilisme i la justificació messella, l'obrir-se de cames i el parar el cul. El que has de fer Enric és deixar-te de mitges tintes i dir clarament el que pretens: incidir en València ciutat? En les comarques de parla castellana? En quines? Que el Bloc esdevinga una "altra cosa"? Ja psossats que es disolga i acabareu de patir, dic jo.
Potser sí que, de tant en tant, en època de campanya i tot açò, es podria fer algun mitin en castellà per explicar als espanyolots del País que, per molt espanyols que es vulguin sentir, per als seus fills i nets el futur serà millor si som independents. Aquesta és la via pragmàtica que està triomfant a Escòcia.
Però, per sort, de moment la nostra llengua no està en la situació del gaèlic, així que d'oficialitzar el castellà, res de res, home. No fotem! Els de Requena que se'n tornin a Castella... Jo mai els consideraré valencians.
Cal reconèixer que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Si apostem pel bilingüisme, una de les dues llengües serà substituïda per l'altra i serà la nostra, perquè l'altra ens està ocupant tots els espais, pensa que per a cada societat basta una sola llengua. Per exemple, ara i ací, a Almassora quan anem a la llibreria, quants llibres en català trobem? Al banc, al notari, al propi ajuntament... qui t'ofereix informació i documentació en la teua llengu? Al forn del cantó, que tota la vida t'havien entès en valencià, com t'atenen ara? Almenys al forn del cantó de ca ma mare ara la depenendenta parla castellà i els clients, amablement, li responen en castellà. De fet, ja només entren li diuen "buenos días". Per a la nostra societat, la presència de dues llengües és totalment innecessària, perquè ja se'n surten amb una sola en totes les situacions. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural i el nostre els dels pitjors, perquè tots sabem i podem usar el castellà, en qualsevol registre i situació, però no tots saben (nio els cal) emprar el valencià. El nostre és un bilingüisme social unidireccional ocasionat per situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre; una llengua ha ocupat l'espai de l'altra, que a hores d'ara no és que estiga agonitzant és que està gairebé morta.
Enric, sóc Víctor del Bloc Jove de Castelló ciutat, els joves de la provincia entrem al ciberespai amb molta força. Ens pots trobar a www.blocjovecs.blogspot.com. Espero que menejes a Almassora a un bon grapat de gent jove i fem algo interessant entre tots els col.lectius de les comarques del nord. Un abraç.
Sí home, sí ara la culpa la tindrà la llengua: el que hauríem de fer és aclarir d'una vegada per què no ens convé ser espanyols. Per què, Enric? Quin benefici li suoposa a la societat valenciana el nacionalisme autòcton? Cap ni un! Els valencians som espanyols de cap a cap amb una única "anomalia": la llengua. Si te la carregues... no hi ha cap raó de ser diferencial. I si fas discurs en espanyol et carregues la llengua: amb quina força pots reclamar una tele valenciana en valencià si el teu partit és bilingüe? O la llengua és el factor cohesionador del PV o no hi ha alternativa. Per això no hi ha nacionalisme valencià...perquè la llengua no ens cohesiona: ens dividix. Però si renuncies a la militància lingüística...a fer la mà! Com podràs enviar els teus escrits sobre tontadetes en castellà si el teu partit usa el castellà? Per a què serveix el valencià? Si el valencià, com pretens, ja no serveix ni per fer un discurs valencianista...pleguem i mone!
L'Enric és un imbècil integral d'eixos pretenciosos que viuwn a BArcelona i es mira la gent per damuntet del muscle com a valencianet que s'ha llegit quatre llibre i que quan baixa a València ho fa com si vinguera de la civilització. Vas de nacionalero valencià i el cul se't fa aigua llimó quan veus un catalanet.
Damuntet, nacionalero i llimó: com vols que vos vegem, als valencianets, amb eixe tall de composició per sufixació que empreu, Peret, Perero, però Pompero?
Ja fa mesos que reclame un discurs sobiranista en español. Igual que a Escòcia i Irlanda. Pa no ser sobiranista més o menys continuem com estem. Els perovincinas ja se'n carreguen de dir i fer bajanades en español. I damunt són, sens adonar-se'n, l'últim cagalló de la merda.
És una pena que un debat que pot ser interessant acabe en insults i garrotades. Qualsevol persona que haja seguit la bitàcola ha pogut veure que qui escriu és el clàssic nacionalista que té una gran preocupació perla llengua. Podeu entrar a una categoria que porta aquest nom, "Llengua", i llegir les queixes que he presentat al Síndic de Greuges i a l'AVL per la no utilització del valencià per part de diferents administracions, concentracions per a demanar que El Corte Inglés que es va inagurar a Castelló usara el valencià, campanyes en què demanava el vostre suport per a presentar queixes via internet davant de les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, etc...
Així que, en bona mesura, algunes de les coses que s'han escrit de resposta no tenen cap fonament. Simplement, amb l'entrada, pretenia que ens plantejàrem la realitat del País Valencià. És dir, si hi ha una part, que històricament és castellanoparlant, no seré jo qui tinga la culpa de recordar-ho. Com que el BLOC i el nacionalisme valencià és un moviment cívic, allò més normal fóra tractar d'aconseguir també el suport dels ciutadans que viuen en eixes comarques. Tots sabem que ha estat la zona valencianoparlant la que durant el segle XX ha tractat de construir un projecte nacionalista, perquè com deia Fuster, ells ja tenen el seu cos nacional fet -Espanya. Ara bé, ens podem permetre el luxe de no tractar de convéncer aquests valencians, que s'expressen en castellà, de la bondat del nostre projecte? Quina diferència hi ha entre la gent dels Ports i la del Alto Palància? Vull dir, no pateixen molt sovint els mateixos problemes al viure en zones d'interior?
De la mateixa manera, pareix com si per esmentar la situació sociolingüística d'Alacant -o de València- em convertira qui sap en què. Només amb el suport de la població que viu en aquestes ciutats i que de forma habitual s'expressa en castellà, que són majoria, aconseguirem que el valencià reviscole. Només si aconseguim guanyar aquesta gent, el BLOC tindrà vots, i sense vots, no es pot tindre poder i promoure polítiques en favor del valencià -immersió a l'ensenyament, Canal 9 monolingüe, etc.. Aquesta reflexió s'hauria de contextualitzar: em trobava amb un amic regidor del BLOC que usa també el castellà en els butlletins que fa el partit al seu poble. La raó és senzilla: més enllà de la llengua en què parla la gent, el percentatge d'alfabetitzats en valencià és molt baix, per aquesta raó, usa també el castellà en el butlletí del seu poble. Este amic, a banda, com a regidor ha presentat propostes de crear una oficina de promoció del valencià, i també es va dirigir al Síndic perquè l'Ajuntament no usava el valencià -en revistes, senyalització, etc... No sé si ha quedat clar allò que volia escriure des d'un principi.
A cagar els espanyols i l'espanyol !!!
Potser sí que, de tant en tant, en època de campanya i tot açò, es podria fer algun mitin en castellà per explicar als espanyolots del País que, per molt espanyols que es vulguin sentir, per als seus fills i nets el futur serà millor si som independents. Aquesta és la via pragmàtica que està triomfant a Escòcia.
Però, per sort, de moment la nostra llengua no està en la situació del gaèlic, així que d'oficialitzar el castellà, res de res, home. No fotem! Els de Requena que se'n tornin a Castella... Jo mai els consideraré valencians.
Cal reconèixer que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Si apostem pel bilingüisme, una de les dues llengües serà substituïda per l'altra i serà la nostra, perquè l'altra ens està ocupant tots els espais, pensa que per a cada societat basta una sola llengua. Per exemple, ara i ací, a Almassora quan anem a la llibreria, quants llibres en català trobem? Al banc, al notari, al propi ajuntament... qui t'ofereix informació i documentació en la teua llengu? Al forn del cantó, que tota la vida t'havien entès en valencià, com t'atenen ara? Almenys al forn del cantó de ca ma mare ara la depenendenta parla castellà i els clients, amablement, li responen en castellà. De fet, ja només entren li diuen "buenos días". Per a la nostra societat, la presència de dues llengües és totalment innecessària, perquè ja se'n surten amb una sola en totes les situacions. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural i el nostre els dels pitjors, perquè tots sabem i podem usar el castellà, en qualsevol registre i situació, però no tots saben (nio els cal) emprar el valencià. El nostre és un bilingüisme social unidireccional ocasionat per situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre; una llengua ha ocupat l'espai de l'altra, que a hores d'ara no és que estiga agonitzant és que està gairebé morta.
L'Enric és un imbècil integral d'eixos pretenciosos que viuwn a BArcelona i es mira la gent per damuntet del muscle com a valencianet que s'ha llegit quatre llibre i que quan baixa a València ho fa com si vinguera de la civilització. Vas de nacionalero valencià i el cul se't fa aigua llimó quan veus un catalanet.
Damuntet, nacionalero i llimó: com vols que vos vegem, als valencianets, amb eixe tall de composició per sufixació que empreu, Peret, Perero, però Pompero?
Carmina. Carmina?
La teua contesta és de blavera
I....? Res més, a part de blavera?
Ja fa mesos que reclame un discurs sobiranista en español. Igual que a Escòcia i Irlanda. Pa no ser sobiranista més o menys continuem com estem. Els perovincinas ja se'n carreguen de dir i fer bajanades en español. I damunt són, sens adonar-se'n, l'últim cagalló de la merda.
Cordialment, Enric.