Ja que parlem d'aigua, hauríem
de dir que fou la primera gota. Per unes hores, i qui sap si amb el
temps..., no fou ni l'Estany d'Ivars, ni la Llacuna d'Utxafava, ni,
com fins i tot algú ha apuntat, l'Estany d'Ivars, Vila-sana i
Vallverd. Tothom parlava, explícita o implícitament, de
l'Estany del Guiu. Somiatruites, boig, il·luminat,
tossut, ...paraules que, en un altre moment, serien un insult, es van
dir a mena d'elogi per qui va engegar un procés que ha portar
a la recuperació de l'estany més gran de la Catalunya
interior. I, ara, un llibre “L'estany d'Ivars i
Vila-sana. La recuperació: d'un somni a una realitat” en
deixa testimoni, perquè ningú oblidi l'esforç de
tants, gràcies a l'empenta d'un. Apotecari, polític, articulista,
...lo Ramon Maria Guiu podrà ser recordat per moltes coses,
però, si passa a la història, serà perquè
va creure i va fer creure a molts que un somni es podia fer
realitat. I de debò que ho ha aconseguit. I si no us ho creieu, només cal
que us atanseu al Pla d'Urgell. En una terra tant plana és
fàcil trobar una entollada tan gran. I el viatge paga la pena.
