És curiós comprovar com aquells que ens presenten com a símbol de cosmopolitisme, universalisme, tolerància i no-nacionalisme, no són ni capaços d'aixecar les barreres que tenen davant dels seus nassos. No entenc aquesta mena de fixació malaltissa amb un barret típic català. Us imagineu algú fent referència a una xilaba, burka, o faldilla escocesa per referir-se a un escriptor? Per quina raó mereixen aquesta mena de tracte els escriptors catalans?
Aquests individus, tan nombrosos -per desgràcia- al nostre país, pateixen un fenomen que es diu autoodi. Són catalans de naixement i espanyols de sentiment i voluntat. És a dir: uns autèntics cosmopolites.
Mereixerien el respecte si escrigueren en anglés i els españols els ho apluadiren. Mentrestant ens estimem més la ciència-ficció de la ISABEL-CLARA i la mala llet del Sostres que la pudor d'aquella de les Bragues d'or. Per simple higiene. Aquests pobrets escriptors de "províncies" tenen una halitosi permanent patològica.
És curiós comprovar com aquells que ens presenten com a símbol de cosmopolitisme, universalisme, tolerància i no-nacionalisme, no són ni capaços d'aixecar les barreres que tenen davant dels seus nassos. No entenc aquesta mena de fixació malaltissa amb un barret típic català. Us imagineu algú fent referència a una xilaba, burka, o faldilla escocesa per referir-se a un escriptor? Per quina raó mereixen aquesta mena de tracte els escriptors catalans?
Mereixerien el respecte si escrigueren en anglés i els españols els ho apluadiren. Mentrestant ens estimem més la ciència-ficció de la ISABEL-CLARA i la mala llet del Sostres que la pudor d'aquella de les Bragues d'or. Per simple higiene. Aquests pobrets escriptors de "províncies" tenen una halitosi permanent patològica.
Cordialment