Al YouTube es troba un reportatge de 5 minuts en espanyol fet per Infonomia sobre la Brompton:
Innovación aplicada: Caso Brompton
Esmenten que el darrer any van fer i vendre gairebé 16.000 unitats, i que si fessin el doble també les vendrien sense fer cap mena de campanya publicitària. Hi ha imatges de la fàbrica on el director d'enginyeria explica que a la Brompton hi ha 1200 peces, el 70% de les quals són fabricats per Brompton mateix. Cada peça duu el nom de qui l'ha fet.
Actualització (23/06/07): En David d'Infonomia comenta a l'apunt que hi ha una entrevista que complementa el reportatge. Resta enllaçat.
Per si us interesa a la versió digital de la revista if d'Infonomia hi ha publicat un reportatge que completa el vídeo del cas que hi ha penjat a Youtube. Us deixo l'enllaç per si el voleu llegir: Caso Brompton
De bicicletes entenc el mateix que de reactors nuclears, res de res. Però m'interessa el tema des del punt de vista empresarial... ¿En quin segment del mercat està posicionat aquest producte? Vull dir, si és una bicicleta Rolls-Royce o és assequible per a qualsevol afeccionat gràcies als estalvis del fabricant en publicitat. Ho dic perquè la ma d'obra no ha de ser precisament barata a la Gran Bretanya...
Un Brompton costa, depenent del model, entre 650 EUR i 1800 EUR. La més comuna uns 900 EUR. Dahon,
la companyia que domina el mercat, té bicis a partir dels 350-400 EUR,
però també té models de preus semblants als de Brompton. Hi ha bicis
plegables barates d'altres fabricants a partir dels 250 EUR, però aquí
la qualitat no és bona.
Dins del mercat de plegables, una
Brompton seria una bici de gamma mitjana tirant a alta per preu.
Tanmateix, en aquest país de no gaire poder adquisitiu pagar 900 EUR
per una bici és considerat excessiu. Per Rolls-Royce considero
una bici per sobre dels 4000-5000 EUR, però en plegables no n'he vist
(sí en BTT, recumbents i carretera).
Dins del mercat se situaria a persones que tenen unes necessites concretes i que cerquen qualitat i practicitat. Les persones a les quals els interessa només una bici i que sigui el més barata possibles no són l'objectiu del producte.
D'altra banda, no és que s'estalviïn premeditadament la publicitat. La qüestió és que sempre la demanda a superat a la producció, així que seria absurd gastar calers en intentar augmentar-ne les vendes amb publicitat: no poden vendre més.
Jo crec que Brompton s'equivoca al voler produir exclusivament a Anglaterra. Encareix molt el producte i estan morint d'èxit per la seva capacitat molt limitada de producció. Ells produeixen 16.000 unitats a l'any, Dahon en fa 250.000 o més.
No tinc prou dades per fer-me una idea d'aquest negoci: ¿el benefici que generen no és suficient per ampliar la capacitat o no volen ampliar-la? En qualsevol cas, i tenint en compte allò que deia l'Ernest, aquest seria un bon exemple per començar un debat molt interessant per a l'economia del nostre país: ¿Com poden sobreviure les petites empreses? Si Brompton està morint d'èxit, ¿no els convindria algun tipus d'acord amb empresaris de les mateixes característiques en altres països? El problema és que segons com ho facin, estarien "deslocalitzant" el negoci, ni més ni menys, el mateix que fan les grans empreses... No és fàcil, no.
Han anat augmentant-ne la producció a poc a poc (i canviant-se físicament de lloc), però sempre per darrera de l'augment de la demanda. Al cap i a la fi Brompton és la idea d'un jardiner, és a dir, una persona sense experiència en muntar una empresa de zero, ni com es dirigeix, ni sense calers de marge. No es poden arriscar gaire.
A més, diuen que un soldador necessita un any en ser 100% productiu, i aquest és el factor limitant. La maquinària se l'han de fer ells mateixos. Fa uns anys, a més del director de marquèting, van contractar un responsable que provenia de la industria de la bicicleta. Aniran creixent a poc a poc, i cada vegada podran assumir majors inversions i riscos.
Fa anys que els economistes diuen que a Catalunya s'ha competit en preu barat i mà d'obra poc qualificada, és a dir, en poca qualitat. Quan han vingut els de fora amb preus més competitius, les empreses no han pogut competir en productes de poc valor afegit. Tampoc amb productes de qualitat, perquè no en saben de fer. Brompton aposta per qualitat, per valor afegit, i els va massa bé. Per això diuen que no volen anar a tercers països, per la qualitat (ja van tenir una mala experiència). Les empreses d'aquí haurien d'apostar per qualitat i mà d'obra qualificada, cosa que no acostumen a fer. La qualificació es menysprea massa sovint.
En la meva opinió, aquesta és la millor (sinó la única) sortida per a les nostres pimes: saber trobar els forats dels mercats que no interessen a les grans empreses a causa de la seva demanda limitada. Però per això han de canviar moltes coses... Començant per revaloritzar socialment i cultural els oficis, recuperar la figura dels aprenents (amb sous dignes) i dotar de més recursos els sempre maltractats estudis de Formació Professional. En definitiva, allò de millor cap de rató que cua de lleó ;-)
Molt, molt interessant el vídeo.
Es nota que l'empresa la porta una persona sense cap tipus de nocions empresarials, però amb molt bones idees i enginy. Un home de taller. Un hippie reciclat, que a triomfat gracies al treball, a envoltar-se de poca gent de confiança, i a voler-ho controlar tot, tot, i tot. Està molt bé, de fet és un paio al que admiro i envejo, però d’aquí uns anys, quant comenci a tenir pèrdues, es vendrà la marca i la patent, ia viure la vida.
Es pot comparar amb l'empresa "A5" de Califòrnia, feien hamaques i petates d'escalada per fer Big Wall, els millors del món, els de més prestigi, però els van acabar copiant amb la mateixa qualitat, per un preu més baix, i finalment van acabar venent la marca a North Face. També eren uns ex-hippies.
(Marc, no aconsegueixo fer punts i a part, i els meus textos queden uns "trunyos" infumables... Com és fan?)
Sé que hi ha problemes amb la separació de paràgrafs. Abans del codis de confirmació anava, i ara va quan vol. Ja ho comentaré als responsables tècnics. Mentrestant es pot editar en codi html posant "br /" sense les cometes i tancat amb <>.
Respecte a si vendran l'empresa a algú altre... pots mirar l'article de la Viquipèdia:
De bicicletes entenc el mateix que de reactors nuclears, res de res. Però m'interessa el tema des del punt de vista empresarial... ¿En quin segment del mercat està posicionat aquest producte? Vull dir, si és una bicicleta Rolls-Royce o és assequible per a qualsevol afeccionat gràcies als estalvis del fabricant en publicitat. Ho dic perquè la ma d'obra no ha de ser precisament barata a la Gran Bretanya...
la companyia que domina el mercat, té bicis a partir dels 350-400 EUR,
però també té models de preus semblants als de Brompton. Hi ha bicis
plegables barates d'altres fabricants a partir dels 250 EUR, però aquí
la qualitat no és bona.
Dins del mercat de plegables, una
Brompton seria una bici de gamma mitjana tirant a alta per preu.
Tanmateix, en aquest país de no gaire poder adquisitiu pagar 900 EUR
per una bici és considerat excessiu. Per Rolls-Royce considero
una bici per sobre dels 4000-5000 EUR, però en plegables no n'he vist
(sí en BTT, recumbents i carretera).
Dins del mercat se situaria a persones que tenen unes necessites concretes i que cerquen qualitat i practicitat. Les persones a les quals els interessa només una bici i que sigui el més barata possibles no són l'objectiu del producte.
D'altra banda, no és que s'estalviïn premeditadament la publicitat. La qüestió és que sempre la demanda a superat a la producció, així que seria absurd gastar calers en intentar augmentar-ne les vendes amb publicitat: no poden vendre més.
Jo crec que Brompton s'equivoca al voler produir exclusivament a Anglaterra. Encareix molt el producte i estan morint d'èxit per la seva capacitat molt limitada de producció. Ells produeixen 16.000 unitats a l'any, Dahon en fa 250.000 o més.
Han anat augmentant-ne la producció a poc a poc (i canviant-se físicament de lloc), però sempre per darrera de l'augment de la demanda. Al cap i a la fi Brompton és la idea d'un jardiner, és a dir, una persona sense experiència en muntar una empresa de zero, ni com es dirigeix, ni sense calers de marge. No es poden arriscar gaire.
A més, diuen que un soldador necessita un any en ser 100% productiu, i aquest és el factor limitant. La maquinària se l'han de fer ells mateixos. Fa uns anys, a més del director de marquèting, van contractar un responsable que provenia de la industria de la bicicleta. Aniran creixent a poc a poc, i cada vegada podran assumir majors inversions i riscos.
Fa anys que els economistes diuen que a Catalunya s'ha competit en preu barat i mà d'obra poc qualificada, és a dir, en poca qualitat. Quan han vingut els de fora amb preus més competitius, les empreses no han pogut competir en productes de poc valor afegit. Tampoc amb productes de qualitat, perquè no en saben de fer. Brompton aposta per qualitat, per valor afegit, i els va massa bé. Per això diuen que no volen anar a tercers països, per la qualitat (ja van tenir una mala experiència). Les empreses d'aquí haurien d'apostar per qualitat i mà d'obra qualificada, cosa que no acostumen a fer. La qualificació es menysprea massa sovint.
Suposo que per això en parla Infonomia.
En la meva opinió, aquesta és la millor (sinó la única) sortida per a les nostres pimes: saber trobar els forats dels mercats que no interessen a les grans empreses a causa de la seva demanda limitada. Però per això han de canviar moltes coses... Començant per revaloritzar socialment i cultural els oficis, recuperar la figura dels aprenents (amb sous dignes) i dotar de més recursos els sempre maltractats estudis de Formació Professional. En definitiva, allò de millor cap de rató que cua de lleó ;-)
Es nota que l'empresa la porta una persona sense cap tipus de nocions empresarials, però amb molt bones idees i enginy. Un home de taller. Un hippie reciclat, que a triomfat gracies al treball, a envoltar-se de poca gent de confiança, i a voler-ho controlar tot, tot, i tot. Està molt bé, de fet és un paio al que admiro i envejo, però d’aquí uns anys, quant comenci a tenir pèrdues, es vendrà la marca i la patent, ia viure la vida.
Es pot comparar amb l'empresa "A5" de Califòrnia, feien hamaques i petates d'escalada per fer Big Wall, els millors del món, els de més prestigi, però els van acabar copiant amb la mateixa qualitat, per un preu més baix, i finalment van acabar venent la marca a North Face. També eren uns ex-hippies.
(Marc, no aconsegueixo fer punts i a part, i els meus textos queden uns "trunyos" infumables... Com és fan?)
Respecte a si vendran l'empresa a algú altre... pots mirar l'article de la Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bicicleta_Brompton