Lluny queden els anys de les majories absolutes als ajuntaments. Socialistes o convergents, el mapa municipal català era un repartiment de feus electorals. Fa vuit anys ja es va produir la ruptura d'aquest model bipartidista. Va ser quan Esquerra va irrompre als ajuntaments. Des del 1999, doncs, ja era cosa de tres o, en el cas de la Catalunya més urbana, inclús de quatre, amb Iniciativa.
Durant aquests dos últims mandats s'han anat produint moviments en el mapa municipal del Principat. I els comicis del 27-M han estat l'eclosió d'aquests moviments. Han passat coses curioses. Majories absolutes inesperades. Patacades també imprevisibles. Algunes de sospitades. I un replantejament del format anomenat tripartit. Des d'aquest dissabte n'hi ha molts, de tripartits. No només d'esquerres.
El tripartit de Barcelona (assaig del que es va copiar a la Generalitat), per exemple, ha fet aigües. I només es conserva el de Girona, en les capitals de demarcació. A Lleida, el PSC té majoria absoluta. I a Tarragona, la desaparició d'ICV ha deixat un bipartit PSC-ERC. Els socialistes s'apoderen, doncs, dels quatre logos que lluiran avui en algun diari estatal quan intenti mostrar en un mapa el repartiment d'alcaldies entre PSOE i PP. A Catalunya, tot socialista.
Les quatre alcaldies de les capitals de demarcació són socialistes. Però aquests logos no poden amagar una certa sacsejada. CiU, tot i no governar la Generalitat, ha recuperat posicions i ha tornat a alcaldies perdudes fa 8 o 12 anys. També ha entrat en governs que mai de la vida hauria dit: Badalona. O ha recuperat en l'últim moment ajuntaments on el PSC ha estat el més votat: Blanes, per exemple.
La Catalunya municipal és més heterogènia que mai, malgrat els logos. Hi ha pactes de tots els colors: CiU amb ERC (a La Seu i Tortosa) i CiU amb el PSC (a Banyoles), tripartits a banda (com a Mataró o Manresa). També n'hi ha de curiosos, que responen a lògiques locals: ICV amb CiU i el PP. A Cerdanyola del Vallès, per posar un cas. I així fins als casos més rars que ens puguem imaginar: ERC amb el PP, trànsfugues precoços, etcètera. Anècdotes al marge.
Ara vindran els consells comarcals i les diputacions. En el cas d'aquestes últimes tot sembla força clar: presidència socialista a Barcelona amb tripartit d'esquerres, presidència nacionalista a Tarragona amb suport dels conservadors espanyolistes, i presidència independentista a Lleida i Girona amb l'ajut interessat dels socialistes a canvi d'enviar CiU a galeres.
Per cert, ahir, en força ajuntaments es va qüestionar el sentit democràtic d'alguns pactes que marginen la força més votada a l'oposició. Hi puc estar d'acord, relativament. Però com que tots ho han fet... I com que les regles del joc les marquen els mateixos polítics, poca llàstima em fan. Només han de fer una cosa: posar-se d'acord tots plegats per canviar les regles, si realment ho volen. Que es respecti la llista més votada (a pertot i per llei!). Però per què ningú no parla ja de llistes obertes? O és que ahir no tocava, això?
Amb aquest apunt concloc la categoria de Municipals 2007.
Peu de (la meva) foto: les mans de la regidora Lorena Sánchez, ahir amb els vots del ple de constitució de l'Ajuntament de Calella: 9 a favor de Josep Maria Juhé (PSC) [bloc], 7 per Montserrat Candini (CiU) [bloc] i 1 en blanc, el de l'edil del PP.
Durant aquests dos últims mandats s'han anat produint moviments en el mapa municipal del Principat. I els comicis del 27-M han estat l'eclosió d'aquests moviments. Han passat coses curioses. Majories absolutes inesperades. Patacades també imprevisibles. Algunes de sospitades. I un replantejament del format anomenat tripartit. Des d'aquest dissabte n'hi ha molts, de tripartits. No només d'esquerres.
El tripartit de Barcelona (assaig del que es va copiar a la Generalitat), per exemple, ha fet aigües. I només es conserva el de Girona, en les capitals de demarcació. A Lleida, el PSC té majoria absoluta. I a Tarragona, la desaparició d'ICV ha deixat un bipartit PSC-ERC. Els socialistes s'apoderen, doncs, dels quatre logos que lluiran avui en algun diari estatal quan intenti mostrar en un mapa el repartiment d'alcaldies entre PSOE i PP. A Catalunya, tot socialista.
Les quatre alcaldies de les capitals de demarcació són socialistes. Però aquests logos no poden amagar una certa sacsejada. CiU, tot i no governar la Generalitat, ha recuperat posicions i ha tornat a alcaldies perdudes fa 8 o 12 anys. També ha entrat en governs que mai de la vida hauria dit: Badalona. O ha recuperat en l'últim moment ajuntaments on el PSC ha estat el més votat: Blanes, per exemple.
La Catalunya municipal és més heterogènia que mai, malgrat els logos. Hi ha pactes de tots els colors: CiU amb ERC (a La Seu i Tortosa) i CiU amb el PSC (a Banyoles), tripartits a banda (com a Mataró o Manresa). També n'hi ha de curiosos, que responen a lògiques locals: ICV amb CiU i el PP. A Cerdanyola del Vallès, per posar un cas. I així fins als casos més rars que ens puguem imaginar: ERC amb el PP, trànsfugues precoços, etcètera. Anècdotes al marge.
Ara vindran els consells comarcals i les diputacions. En el cas d'aquestes últimes tot sembla força clar: presidència socialista a Barcelona amb tripartit d'esquerres, presidència nacionalista a Tarragona amb suport dels conservadors espanyolistes, i presidència independentista a Lleida i Girona amb l'ajut interessat dels socialistes a canvi d'enviar CiU a galeres.
Per cert, ahir, en força ajuntaments es va qüestionar el sentit democràtic d'alguns pactes que marginen la força més votada a l'oposició. Hi puc estar d'acord, relativament. Però com que tots ho han fet... I com que les regles del joc les marquen els mateixos polítics, poca llàstima em fan. Només han de fer una cosa: posar-se d'acord tots plegats per canviar les regles, si realment ho volen. Que es respecti la llista més votada (a pertot i per llei!). Però per què ningú no parla ja de llistes obertes? O és que ahir no tocava, això?
Amb aquest apunt concloc la categoria de Municipals 2007.
Peu de (la meva) foto: les mans de la regidora Lorena Sánchez, ahir amb els vots del ple de constitució de l'Ajuntament de Calella: 9 a favor de Josep Maria Juhé (PSC) [bloc], 7 per Montserrat Candini (CiU) [bloc] i 1 en blanc, el de l'edil del PP.
No m'extranya que la gent no vagi a votar!