El debat, confós molt confós, de la 3 hora de castellà ha tornat a posar sobre la taula dues qüestions cabdals per al futur de la llengua: la primera és que, malgrat el que es digui a l’Estatut, la falta d’independència política a l’hora de decidir sobre temes lingüístics és més que evident i cal sempre “fer invents” perquè Espanya no ens enviï als tribunals; i la segona és que s’obren grans debats per a temes que podrien ser secundaris si realment es fes bé l’ensenyament de la llengua als nostres centres educatius; és a dir, no es tracten els temes de fons sinó els temes que tenen una rendibilitat política més immediata.
Ens explicarem. Tot es pot entendre: convenciments personals allunyats de la realitat sociolingüística dels nostres centres escolars i del nostre alumnat que eleven a categoria allò que és anecdòtic; pressions dels “amics” (i dels enemics!) de Madrid; pressions internes i externes dins dels propis partits a Catalunya; jocs polítics d’aquells que ens van fer creure durant vint anys que tot anava bé en política lingüística, especialment en el camp de l’ensenyament no universitari; acontentament de votants descontents; pors a partits que poden posar en perill la “pau lingüística” de Catalunya... I com que tot es pot entendre, i tot té una lògica i una justificació, segurament encara hem sortit ben parats amb el decret pel qual s’estableix l’ordenament dels ensenyament de l’educació primària (http://www.xtec.cat/estudis/primaria/06_curriculum_2007/decret_primaria.pdf).
Ara bé, també pensem que el problema de fons continua sent el mateix: la nostra societat (i la classe política n’és la mostra) no té clar quin futur lingüístic vol per a Catalunya i, de retruc, què espera del sistema educatiu en matèria d’ensenyament i aprenentatge de llengües.
Sens dubte, en les dues dècades darreres el pes del procés de normalització lingüística a bona part del nostre país (bàsicament al Principat de Catalunya, però també a les Illes Balears i Pitiüses i, en menor mesura, al País Valencià) ha recaigut en l’escola. Si agafem, per exemple, la Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya, ens adonarem que únicament es va fer del català primera llengua en quatre àmbits: llengua de l’Administració de Catalunya (Generalitat, diputacions, ajuntaments..., tot i que els usuaris tenien i tenen el dret a rebre atenció i documentació en llengua espanyola), llengua de la toponímia, llengua dels mitjans de comunicació propis de la Generalitat (que donà pas al naixement de TV3 i de Catalunya Ràdio) i la llengua de l’ensenyament no universitari. I aquesta situació no ha canviat substancialment amb les lleis posteriors.
A partir d’aquesta premissa, és evident que per a bona part de la població l’únic àmbit que els podia garantir un coneixement de la llengua catalana era l’escola. Però la pregunta és evident: és suficient l’escola per capgirar un procés de substitució lingüístic? Pot, com a mínim, frenar-lo?
Per respondre, cal veure quin és el paper actual de l’escola en la nostra societat. D’una banda, és cert que és una eina potentíssima de socialització (que no l’única!!!), una eina que garanteix a la majoria de població uns coneixements mínims que, en teoria, els permetrà desenvolupar-se com a ciutadans en peu d’igualtat uns amb els altres. Després les capacitats individuals i, cal no oblidar-ho, les circumstàncies socioculturals, econòmiques i personals de cadascú faran que cada individu tingui un camí formatiu i professional diferent. D’altra banda, també és cert que l’escola ja no té el pes decisiu que havia tingut en un passat. El món dels nostres joves ja no gira entorn del centre educatiu, ja que disposen d’elements potentíssims de lleure i d’obtenció de coneixements (televisió, internet...) segurament molt més atractius. És més, fins fa quatre dies una titulació acadèmica podia ser la garantia d’un progrés en l’escala social (un pare paleta volia un fill arquitecte!); a hores d’ara tot plegat és molt confús: amb un bon ofici s’obtenen guanys més jove i sense estudiar tants anys; uns estudis superiors no són sinònims d’una millor feina... El paper dels mestres i dels professors ja no és de referència com ho podia ser abans, és qüestionat, a voltes barroerament, a voltes merescudament, per pares i mares, per alumnes de totes les edats, pels mitjans de comunicació...
Poc té a veure aquesta escola amb l’escola que els estats espanyol, francès i italià ens van imposar als catalans del final del segle XIX i sobretot de tot el segle XX (amb l’excepció dels intents d’escola catalana dels anys 30 al Principat de Catalunya). Només un exemple: quan un mestre de l’Alguer deia als anys 60 (del segle XX!) a un pare i a una mare algueresos que parlessin en italià al seu fill perquè així tindria menys problemes a l’escola i que aprendria més fàcilment, la immensa majoria d’algueresos van fer cas i van abandonar la llengua. En menys d’un segle espanyols (entre els anys 40 i 60 del segle XX), francesos (entre les dues guerres mundials) i italians (als anys 60) van aconseguir que tots els catalanoparlants, de totes les classes socials, coneguessin i usessin les llengües “nacionals” d’Espanya, França i Itàlia. I, a més, amb elements “nacionalitzadors” tan forts com el servei obligatori per a tothom, els funcionaris estatals monolingües (tan importants a França!) o els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i, finalment, televisió, que comportà tenir a casa, a partir dels anys 60, un castellanoparlant, un francoparlant o un italianoparlant...). Quan el català s’imposa com a primera llengua de l’escola al Principat de Catalunya, la llengua “estatal” ja esta plenament consolidada al nostre país i, en cap cas, se n’impugna l’ús, ja que continua sent omnipresent arreu.
Per això, centrar tot el procés de normalització lingüística en l’escola era només garantir, en el millor dels casos, el coneixement de la llengua per part de les noves generacions de ciutadans de Catalunya, però en cap cas podia garantir que es passés del coneixement a l’ús. Per fer-ho possible calia, cal, d’una banda un plantejament pedagògic que comporti molt més ús oral de la llengua a l’escola, que s’hi treballin pautes d’ús lingüístic favorables al català, que s’adaptin les metodologies d’ensenyament de la llengua a la realitat sociolingüística de l’alumnat; i, d’una altra, que el català esdevingui la llengua principal del lleure, del món de l’esport, de l’empresa, dels mitjans de comunicació, de les tecnologies de la informació i de la comunicació...
En conclusió, el debat no era d’hores, sinó que el debat era –és– fer bé el que es fa a l’escola en matèria d’ensenyament de llengües i tenir clar que sense una metodologia d'ensenyament adaptades a les necessitats de l'alumnat (metodologies d'immersió lingüística en molts casos) i una presència de la llengua a l’entorn (allò que fa útil una llengua) difícilment ens en podem sortir.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
