Un còmic
molt bonic de veure aquest, amb un treball gràfic d'aquarel·la
certament impressionant i un traç senzill però molt i
molt expressiu. Quant al guió, manté una estructura
complexa desordenada i rectificada, plena de girs, que intenta imitar
la mecànica de la construcció dels records. La tesi és
que en certa mesura són incerts, però alhora aquestes
falsedats formen part de nosaltres. La intenció és
bona, i els records, que passen per situacions límit com la
guerra (sobre la qual no tracta aquest còmic) confereixen la
dosi adequada de tensió.
El problema ve amb la narració
gràfica, ja que el bon ritme i narració visual del
dibuix es contraposa amb uns texts a peu de vinyeta que cauen en la
redundància, que és el pitjor dels recursos poètics.
Des d'aquí tot comença trontollar, doncs s'unfla l'obra
d'unes expectatives innecessàries que a la fi es veuen
incompletes. En aquest sentit, he de dir que certs moments m'ha
recordat als guions tòpics de Frank Miller. I és una
llàstima perquè realment he de dir que he gaudit de la
seva lectura i m'ha tingut enganxat fins el final. Potser m'ha
hipnotitzat amb el dibuix i el color.
Gipi
