Brian K. Vaughan, Niko Henrichon
Planeta DeAgostini
Aquest còmic parteix de l'anècdota real que va protagonitzar un grup de lleons en quedar lliures enmig del caos de la invasió de Bagdad per part dels Estats Units. El fet dóna per fer molta analogia i servir de base per una rondalla d'estil lul·lià, no hi ha dubte. Però, el senyor guionista no ho planteja així i per tant, tot i creure que és una llàstima, el millor és tractar de jutjar la seva obra en les coordenades que ell mateix proposa. I aquestes no són altres que les de l'aventura i l'entreteniment. Perquè bàsicament el que trobem és una sèrie de peripècies que passen una manada de lleons acostumats a la gàbia del zoològic quan, de sobte, es troben lliures en un món que no entenen. Tot i així, val a dir que sí hi ha una petita reflexió sobre el conceptes de llibertat i lleialtat, però aquesta no és el centre del còmic i, a més, al meu parer resulta bastant dubtosa i complaent amb la moral dels anomenats neocons nord-americans.
Fos com fos, el guió acompleix els seus propòsits per la mínima. D'altra banda, val a dir que m'ha recordat a un còmic tòpic de super-herois ens alguns aspectes. Per exemple, el pretés sentit de la meravella, els enemics carismàtics com l'ós, el fet d'haver-hi una acció contínua, o els clàssics diàlegs enmig de la lluita. Quant a l'apartat gràfic, s'ha de reconèixer que està ben treballat, sense arribar a sorprendre. En tot cas, sí és destriable l'ús del color pels distints ambients. Comptat i debatut, en conjunt m'ha semblat un còmic entretingut sense més pretensió, bo per passar l'estona.
