Aquest deu ser un dels llibres més interessants d’aquest any. Josep M.Espinàs recorda els "moments viscuts" amb sis escriptors: Salvador Espriu, J.V.Foix, Miguel Delibes, Josep Pla, Camilo José Cela i Josep Maria de Sagarra. Les anècdotes de primera mà, algunes molt divertides, serveixen per dibuixar el perfil de cada escriptor. Hi ha excentricitats diverses, sí, però Espinàs, amb poques pàgines i molta intel·ligència, esborra el personatge i ens fa conèixer la persona. A vegades arriba més endins (cas d’Espriu, Pla o Cela) i a vegades menys, segurament pel poc tracte (Delibes, Foix, Sagarra). De tots sis, Josep Pla és l’escriptor que surt més mal parat a nivell personal, però no perquè Espinàs li tingui animadversió -no hi home més ponderat al món!- sinó perquè explica el que va veure. El perfil més emotiu és l’ultim, el de Josep Maria de Sagarra, gran escriptor que va patir el menyspreu ("sí, diguem la paraula", escriu Espinàs) dels escriptors "intel·lectuals". Espinàs, outsider del món literari com Sagarra, i també molt prolífic, sembla identificar-se amb ell. Aquest és un llibre molt bo, que es llegeix d’una tirada, i que quan has acabat, ja vols començar a repassar-lo. Només un gran escriptor pot parlar d’altres grans escriptors, i fer-los justícia. Per exemple, sobre Jacint Verdaguer el millor que s’ha escrit mai és "El meu Verdaguer", justament de Josep Maria de Sagarra (publicat també per La Campana, i no per casualitat).
Josep Plà és un escriptor de peus a terra, pragmatic i realista, és el pensament per exelència en evolució o com sovint passa a les persones majors també sap deteriorar-se, què no guarda les formes de la política correcta del moment. Delibes descriu realitats rurals.Jacint de Verdaguer és l'escriptor ja no de peus a terra, sí més no què alça fins i tot la pols del camí. Però la seva vessant de poeta i el seu caire religios el deixen entreveure una aparença levitativa. Camilo José Cela és un nacionaliste espanyol que no perd ni viatjant i només sap guardar les formes del pensament i literàries falses com les pessetes. I en general alguns escriptors amb més prestigi revolen i és recreen en un món només d'engany.