De la nostra Festa Major
Torno a treure el cap, ara que ja he recuperat una mica les energies, després d'una migdiada una mica obscena. Vull explicar-vos un parell d'anècdotes viscudes el dia d'ahir.
Va ser una Festa Major magnífica. Al matí vaig pujar al Campanar com de costum. Vaig repartir algunes samarretes Consueta, que tenia pendents al mateix temps que anava donant xapes a coneguts i trobats. Més tard al Mercadal la Tronada i la meravellosa passada de tots els entremesos, balls, bestiari i castells. A la plaça vaig trobar-me amb el Tro de Festa d'enguany, el Josep M. Cases de Cal Barato. Encara està emocionat i va rebre la meva felicitació encantat.
En un moment donat vaig aproximar-me a peu de pinya per saludar el nostre Alcalde. Només arribar al seu costat, alguna de les persones que el rodejaven, castellers i diables, va exclamar; -Aquest, és Lo Consueta !. Davant la meva sorpresa el Sr. Batlle, el Lluís Miquel Pérez, va interessar-se pel bloc. Es clar, l'hi vaig donar la xapa i també una samarreta Consueta, que va acceptar content. Molt bé Alcalde, cal estar a peu de carrer i tocar la pell del poble. Felicitats.
Acabada la diada del migdia encara hem vaig trobar amb la nova Regidora de Cultura que havia controlat el meu contacte amb el Batlle. Després de donar-l'hi la enhorabona pel nomenament l'Empar Pont no va voler ser menys i va agrair la entrega de la samarreta Consueta i la xapa es clar. Va comentar-nos que després d'una etapa de feina de despatx, ara és el moment de treballar al carrer i palpar els problemes i inquietuds de ben a prop. Endavant Regidora i a fer bona feina, que tot Reus espera molt de vos.
Al llarg de la tarda i nit, vaig creuar-me amb infinitat de reusencs i reusenques anònimes o d'altres més actives o implicades en la festa. Tothom va veure amb bons ulls la feina de difusió festiva que portem a terme des del bloc i els seus indrets complementaris.
Va ser interessant el contacte amb entitats i grups, i poder copsar l'estat de les coses ara i avui en el panorama fester de la ciutat. Per Misericòrdia, la nostra segona Festa Major, tornaré a atacar el carrer. Una satisfacció el posar cara a algun fotoloquer que no coneixia. També ha estat una satisfacció el departir amb l'incansable Dimoniet, el Puig d'en Cama, i molts altres festejadors lligats a la nostra festa, Llunati, D.Singular, Humanitat, i un llarg etcetera. També l'Arsmusicae, es clar, que enguany a fet de les seves. Molt bé Tet.
Al vespre vaig donar un cop de ma al Ball de Diables de Reus. A les enceses finals vaig tirar carretilles i brolladors per posar punt i final a la Carretillada del Mercadal. Molt bé. Doncs res a posar punt i final a la festa i tothom cap al Festival Reegus, que per un dia Reus és Jamaica.
A la resta del post us penjo un article del Salvador Palomar, sobre la nostra Festa Major. Per sucar-hi pa. El vídeo de la Tronada de Reus, és del nostre cronista audio-visual de capçalera, el Jordi Dimoniet.
A fer córrer la consueta, per les dunes incertes de la ressaca festamajorenca.
- Lo Consueta de Reus.
www.consueta.cat |
- E.mail: consuetudinarium@mesvilaweb.cat (connecteu amb mi)
- Adreça: Apartat, 500 - 43200 REUS (per fer trameses físiques)
- Bústia de veu: 671 648 979 (opinions, suggeriments, propostes, i...)
Al bloc es porten publicats prop de 250 post sobre la nostra cultura popular i tradicional; festes, castells, bestiari, gegants, diables, oficis, santoral, costums, fires. Per recuperar els vells articles del bloc, podeu anar a les planes anteriors. Cada pàgina inclou 10 articles. Aquesta és la plana 1, si voleu revisar els post antics, podeu clicar les pàgines: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, etc...
A Reus, encara no havia arribat Sant Pere i ja es mostrava l'aparença d'una nova bèstia festiva. Al setembre tindrem basilisc i potser l'any que ve, cucafera. I hi ha qui explora altres possibilitats en el repertori d'animals fantàstics. Es podria optar per la gallina com a símbol del passat avícola de la ciutat o la quimera, com a símbol del seu present gaudinià.
Personalment, proposo la construcció d'un fènix. Aquest és un moixó fabulós amb la virtut de renéixer de les seves cendres. Es podria crear un fènix que, cada any, després de la professó i entre les espurnes del ball de diables fos cremat a la plaça del Mercadal. I apa!, a fer-ne un de nou per al següent Sant Pere. Aquesta proposta té grans avantatges. Permetria tenir sempre la novetat assegurada per als titulars de premsa. Donaria feina a diferents artistes, suposo, i contribuiria a recuperar el concepte de construccions efímeres que havia caracteritzat la festa barroca que inspira el nostre seguici.
La bèstia podria anar canviant de colla, establint-se una sana competència per veure quin fènix deixava més bon record. Ens estalviaríem debats estèrils sobre quin és el fènix autèntic i faríem anar de corcoll els col·leccionistes de fotografies d'imatgeria popular. I, veritablement, seria una aportació novedosa al panorama festiu català.
Per acabar-ho d'adobar, la peça també esta documentada al segle XV a Catalunya.
.png)
.png)
no sabríes pas dir que va passar a completes amb els geganters, que hi va haver un ball de bastons que els de l'Edor i Sta LLúcia es van quedar curts, curts
o perquè la víbria no va encendre pel matí de sant pere en la seva primeríssima passada de lluiment
o perquè la processó va començar mitja hora abans de lo previst quan els reusencs i reusenques encara feiem mitdiada
vinga, endavant amb el bloc consueta, tot molt ben parit!