En aquest apunt analitzem la instància d’una noia d'un institut de Catalunya, que tot i ser de nacionalitat estrangera, porta molts anys escolaritzada a Catalunya, la qual explicita literalment: “No encuentro justo que me hagan repetir por una lengua que no sirve absolutamente para nada y que si sales de su querida Catalunya no sirve para nada saberla”.
A part de la lògica indignació que provoquen aquestes paraules –i que queden molt ben contestades en l’escrit que el centre li va adreçar i que també us oferim–, cal plantejar-se quina és la imatge que donem el conjunt dels catalanoparlants de l’ús de la llengua davant de la nova immigració i davant de la immigració espanyola que ja porta alguna dècada entre nosaltres.
En primer lloc, cal veure la resposta que ha fet el centre:
En resposta al vostre escrit de 27 de juny de 2007, en primer lloc caldria aclarir-vos que segons la llei 1/1998, de política lingüística (aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya):
1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari.
2. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.
3. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.
També cal recordar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la màxima llei de Catalunya, estableix que:
El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.
En segon lloc, dir-vos que, com a educadors, lamentem la manca de respecte que demostra el vostre escrit per la llengua pròpia de Catalunya, que, per a més informació vostra, és parlada per quasi 8 milions de persones a quatre estats europeus (a l’Estat espanyol –Catalunya, Illes Balears, València i part d’Aragó–; a l’Estat francès –Catalunya Nord–; a l’Estat italià –a l’Alguer–; i és l’única llengua oficial d’un estat: Andorra). També potser caldria recordar-vos que el català és una llengua més parlada que el danès, el finès, l’eslovac, el lituà, el letó, l’eslovè, l’estonià o el maltès, totes elles llengües oficials a Europa.
Pel que fa a la vostra sol·licitud de revisió de l’examen de llengua catalana, dir-vos que el seminari de llengua catalana i literatura l’ha revisat i el considera ben corregit.
Cordialment,
Com es pot observar la resposta és d’allò més correcta, però la carta d’aquesta noia mataronina planteja un tema molt més de fons que no pas un simple cas de mala educació, desinformació o, fins i tot, de mala llet per haver suspès. Quina imatge es dóna de la llengua catalana als nostres centres educatius i a la nostra societat en general? Potser ens hem de començar a plantejar quin efecte pervers pot provocar esmerçar molts esforços a ensenyar una llengua (i els esforços que hi dediquen els aprenents) que, després, molts catalanoparlants –i molts professionals, inclosos els d’ensenyament– s’entossudeixen a demostrar que és una llengua inútil. Algú s’ha aturat a pensar com es pot sentit un noi acabat d’arribar que està aprenent la nostra llengua en una aula d’acollida i que, quan arriba a l’aula ordinària, el professor i els seus companys només li parlen en castellà pel sol fet de ser “estranger”?
El comentari d’aquesta noia no es faria mai en castellà o en francès, però sí en català, perquè no es percep la utilitat de la llengua. I ja ho hem dit molts cops: per assegurar el futur d’una llengua cal que aquesta llengua sigui útil per viure en un territori determinat. Potser cal que tots plegats, començant pels polítics i acabant per la ciutadania en general, ens preguntem què en volem fer, del català. I per això, per saber com estem de salut, potser encara ens és molt útil pensar en quina és la resposta a aquestes preguntes que ens feia ja l’any 1992 la lingüista Carme Junyent:
a) Quan en els casos de contacte de llengües detectem un grau d'interferència unidireccional, que va des del manlleu massiu de lèxic fins al calc d'estructures sintàctiques, passant per la pèrdua de regles fonològiques i morfològiques, etc., ens podem posar a tremolar per la llengua interferida.
b) Quan observem la reducció i/o fragmentació de la base territorial de la llengua recessiva, ja podem anar amb l'ai al cor.
c) Quan percebem un procés de substitució en les zones urbanes, ai del "camp lliure" que li queda per córrer.
d) Quan es redueixen les funcions d'una llengua (en quina llengua parlo amb la família, els amics, els companys de feina o d'estudi, el senyor director o la dona de fer feines, els desconeguts, el bidell, el dependent, el metge o el jutge...), ja estem lluitant amb el pitjor dels enemics: l'invisible. Qui ens impedeix de declarar-nos competents en una llengua en la qual cantem el "Fum, fum, fum" per Nadal? I si ens en declarem competents, qui sospitarà que es tracta d'una llengua recessiva?
e) Quan es degrada l'estatus d'una llengua i -sobretot- el dels seus parlants (parlar la llengua pròpia implica ser titllat de provincià, xovinista, retrògrad, etc.), ja podem buscar ràpidament un contrapès a la pressió, si no volem que la comunitat es llenci de ple al món feliç que li ofereix la llengua dominant.
I, precisament, el que transmetem als nouvinguts són les respostes a aquestes preguntes, que les explicitem mitjançant un comportament sociolingüístic que, en la majoria dels casos, sempre és favorable a l'ús del castellà. Si no es canvia, és probable que cartes com aquestes siguin molt més habituals....
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
