"L’única emoció que espero tenir a la vida és sopar i després no tenir cremor d’estómac". Woody Allen llança sis o set frases brillants al llarg de la pel·lícula, però "Scoop", en general, no és divertida. Alguns crítics han dit que és la pitjor pel·lícula de Woody Allen. No ho crec, però sí que és tan mediocre com "Melinda i Melinda" (2004), "Anything Else" (2003), "The Curse of the Jade Scorpion" (2001), "Bullets Over Broadway" (1994) i algunes altres. "Scoop" té un punt de partida enginyós i un desenvolupament que viu sobretot d’"Encadenados" de Hitchcock, però Woody Allen no s’esforça gaire ni en el guió, rutinari, ni en la realització, apagada. No semblava gaire difícil treure més suc còmic d’algunes seqüències (Woody Allen tancat a la sala dels instruments, per exemple). Els personatges, poc creïbles, no comuniquen cap emoció, perquè només són titelles de la trama (com a "Match Point" (2005)). Hi ha un esbós de relació paternofilial entre Allen i Scarlett Johansson, però, a part d’estar poc treballada, hi ha el problema afegit que aquesta actriu té poca personalitat. Curiosament el millor del film, doncs, és la presència en pantalla del mateix Woody Allen, que de tant en tant ens fa riure amb les seves frases, i ens fa enyorar, alhora, temps passats.
