"El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d'un dia de calor a la platja. Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa. Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de fer res. Ni d'obrir l'ordinador.
Tot plegat ho atribueixo al fet que ahir l'A. i jo vàrem repetir la magnífica experiència de fa un any (vegeu aquí): un passeig per la façana litoral de Barcelona i el Baix Maresme a bord del veler d'uns bons amics.
Fins que fa una estona, fart d'arrossegar-me pels racons de casa, he engegat l'ordinador i he trobat en el correu la cura de tots els meus mals. Un missatge que em parla de bona poesia en un bon Bloc: "Els dies i les dones" (vegeu-lo aquí) (n'hi ha més)
He activat el document sonor que acompanya l'enllaç i m'he trobat amb les primeres notes d'"I Will", del doble blanc dels Beatles. "Comencem bé", m'he dit. I immediatament la veu de David Figueres, l'autor del poema, ha començat a desgranar els versos -bellíssims: "Damunt els vells rajols d'aquest terrat / s'hi olora encara la nit esbandida..."- de "Nocturn d'estiu", la primera entrega de "... amb les ungles enceses de la nit", un projecte poètic que, segons ens explicava ahir el mateix autor (vegeu aquí) ve de lluny i té una atractiva projecció de futur en la Setmana de la Poesia de Barcelona de l'any vinent.
El millor de tot plegat és que a partir d'avui i al llarg de tota aquesta setmana el blocaire d'"Els dies i les dones" anirà penjant cada dia un poema i un document sonor amb la seva veu recitant i amb l'acompanyament de guitarra (que no em queda clar si també fa ell).
Gràcies, David! M'has carregat les piles de cop, nano.
