Avui m'ha arribat un missatge una carta de correu brossa de La Caixa. Tant de bo que s'inventés un filtre antibrossa per al correu clàssic. És una carta del senyor Isidre Fainé Casas, director de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, La Caixa. En català, és clar.
En els primers paràgrafs parla de com La Caixa actua per resoldre els problemes de la societat. Fins aquí tot bé. Més tard parla en termes de país. Però la cosa queda clara en aquest paràgraf:
La lluita contra la probresa, el foment de valors solidaris en els joves, la prevenció de la dependència de la gent gran, la concessió de microcrèdits, la divulgació de la cultura o el manteniment de parcs naturals en tot el país són algunes de les línies d'acció prioritàries que duem a terme, adaptant-les, cada una, a les necessitats de cada comunitat autònoma.
Com que dubto molt que el senyor Fainé estigui pensant en els Països Catalans, resta clar que el país per La Caixa és senzillament Espanya. I la societat, l'espanyola. Si la meva entitat bancària no pot ser catalana, per espanyolejar prefereixo les autèntiques, que són millors (més barates i més rendibles). La carta no deixa d'estar escrita en catanyol: català normatiu amb gramàtica espanyola. Tant poc que costa dissimular, fent una carta pels catalanets i una altra per als espanyols...
El país no només està captiu políticament d'estats estrangers, sinó que a més ho està econòmicament (i per tant, civilment) d'entitats bancàries espanyoles. Tinc la sensació que a l'època de la Renaixença, el modernisme i el noucentisme al país havia grans fortunes que tenien clar quin era el país. Avui dia ja no ho veig. Ara resulta que perquè una entitat com La Caixa doni un abal d'un milió de dòlars (xavalla per ells) per al domini .cat, sembla que faci gran cosa. I des de l'anonimat.
En els primers paràgrafs parla de com La Caixa actua per resoldre els problemes de la societat. Fins aquí tot bé. Més tard parla en termes de país. Però la cosa queda clara en aquest paràgraf:
La lluita contra la probresa, el foment de valors solidaris en els joves, la prevenció de la dependència de la gent gran, la concessió de microcrèdits, la divulgació de la cultura o el manteniment de parcs naturals en tot el país són algunes de les línies d'acció prioritàries que duem a terme, adaptant-les, cada una, a les necessitats de cada comunitat autònoma.
Com que dubto molt que el senyor Fainé estigui pensant en els Països Catalans, resta clar que el país per La Caixa és senzillament Espanya. I la societat, l'espanyola. Si la meva entitat bancària no pot ser catalana, per espanyolejar prefereixo les autèntiques, que són millors (més barates i més rendibles). La carta no deixa d'estar escrita en catanyol: català normatiu amb gramàtica espanyola. Tant poc que costa dissimular, fent una carta pels catalanets i una altra per als espanyols...
El país no només està captiu políticament d'estats estrangers, sinó que a més ho està econòmicament (i per tant, civilment) d'entitats bancàries espanyoles. Tinc la sensació que a l'època de la Renaixença, el modernisme i el noucentisme al país havia grans fortunes que tenien clar quin era el país. Avui dia ja no ho veig. Ara resulta que perquè una entitat com La Caixa doni un abal d'un milió de dòlars (xavalla per ells) per al domini .cat, sembla que faci gran cosa. I des de l'anonimat.
Molt nostrats, van de bons i benefactors, obra socail, Caixaforum, parlem?
Amb mi no, mai he tingut ni tindre compte a La Caixa.
Quedi clar que jo no he donat cap lliçó. He fet un comentari de text. I del nacionalisme, jo en fujo tant com puc. Jo sóc independentista no-nacionalista. I amb totes les faltes d'ortografia que calguin (té mèrit: no passo mai el corrector).
PD: Per cert, la forma correcta és "carril bici".
Pots fer la prova i ho veuràs.
Martí.