augustbernat |
dimecres, 4 de juliol de 2007 | 00:33h
El senyor Duran Lleida ens va recordar aquest passat cap de setmana que Unió Democràtica de Catalunya, no defensa la independència del seu país.
Voldria recordar-li al senyor Duran que si Catalunya en aquests moments forma part d’Espanya, no és pas per la seva voluntat, sinó perquè el 1714 ens hi van obligar per la força de les armes, i des d’aleshores ens ho venen recordant amb contundència cada cop que en tenen ocasió, com per exemple el 1936-39 amb la Guerra Civil.
Em pregunto quantes injustícies, quantes discriminacions, quantes vexacions, quants insults, quantes espoliacions, quants morts ens caldrà patir encara els catalans, perquè Unió Democràtica i el senyor Duran se’n sentin prou afectats com per no voler caminar més de bracet amb els espanyols, és clar, però, que si el senyor Duran vol ser ministre, precisament d’aquest país que ens té fermats, amb anar-hi de bracet no en té prou, s’hi ha de lliurar amb cos i ànima, i sembla que hi està ben disposat, allà ell, però el que és realment greu per a Catalunya, és que el senyor Duran perseguint les seves dèries personals sigui capaç d’arrossegar-hi tot el partit.
El veritable problema és que, ni UDC, ni CDC ni CiU sabem quin model de nació volen... O és que no som una nació? Potser, el poder desgasta... By the way : ERC, ara, voleu la independècia o ho deixem per quan estiguem a la oposició?
enricborras |
dimecres, 4 de juliol de 2007 | 00:55h
el calb de la Franja, altrament conegut com el "Durante y Lérida"... encara que no és pas l'únic d'aquesta categoria de botiflers. Sense anar gaire lluny, on s'és vist que un important càrrec d'un Departament de la Generalitat que és en mans d'Esquerra vagi a Fraga en representació del Govern català (sic!) i s'expressi públicament en llengua estrangera (és a dir, en espanyol)?
Potser, el poder desgasta...
By the way : ERC, ara, voleu la independècia o ho deixem per quan estiguem a la oposició?