Després d’un parell de lectures avorridotes ("La decisió de Brandes" d’Eduard Márquez i "L’artista del cos" de Don de Lillo), vaig prendre la sàvia decisió de llegir més llibres de Josep M.Espinàs (després del sensacional "Relacions particulars", que ja vaig comentar). Mai no havia prestat gaire atenció als seus llibres de viatges a peu. Ja se sap, és un gènere menor… Però no, de gènere menor, res de res. Vaig començar llegint "A peu per l’Alt Maestrat" (1991), després "A peu per Mallorca" (2005) i ara mateix "A peu per la Llitera" (1990). Aquests llibres creen addicció. Em sembla que ja no em podré aturar fins que no hagi esgotat la col·lecció. És una lectura tan agradable, tan relaxant! El lector se’n va d’excursió amb l’Espinàs, que mira, escolta, parla amb la gent, reflexiona i, en general, va feliç pel món. Aquesta felicitat s’encomana, i si l’Espinàs, durant els viatges, es troba amb ell mateix, també ho fa el lector (i sense suar la cansalada!). Algun dia se li haurà de fer més justícia a Josep M. Espinàs, perquè escritors com ell, a la literatura catalana, n’hi ha molt pocs (jo diria que es poden comptar amb els dits de la mà, i sobren dits!).
n'Espinàs i també un narrador envejable.Potser és això...és tot tan natural en ell...