És l'hòstia això del no-nacionalisme, si et poses l'etiqueta ja quedes absolt i ja pots escarnir i ridiculitzar impunement aquells que no pensen com tu, i a més fer-ho en nom de la modernitat i la comunicació. Es veu que si algú canta en una llengua que no sigui l'anglès o el castellà, segons aquest personatge, s'està incomunicant i s'està mirant a si mateix, fer servir la llengua dels pares és defensar les teves arrels i no comunicar-te amb altres persones.Al FIB ha tocat Fang. Us heu plantejat portar algun grup que canti en català, tenint en compte que el festival és a Benicàssim?
Jo, sincerament, no crec en nacionalismes, crec més en la gent que mostra la seva cultura d'una manera més massiva perquè arribi a més gent. Entenc els que defensen les seves arrels i ho respecto, però no ho comparteixo. Prefereixo recolzar la gent que canta en castellà que els que canten en euskera, català o gallec. No es tracta de reduir, sinó de tendir a un món en què ens puguem comunicar tots millor i no mirar-nos tant a nosaltres mateixos. Però més que boicotejar qualsevol cultura, el que busquem és recolzar la comunicació massiva, és arribar al màxim de públic.
Per cert, pot ser al promotors del FIB els caldria comunicar-se una mica més i veure que hi ha altres maneres d'entendre la cultura i la música i que perfectament poden esdevenir de masses. Entre tots els amics i coneguts que tinc que són incondicionals del FIB, n'hi ha un bon grapat que tenen "Obrint Pas" i "Antònia Font" entre els seus grups favorits, alguns d'ells estrangers i que no entenen una paraula de català. Pot ser si vol trobar nacionalistes, el primer que hauria de fer aquest personatge és mirar-se al mirall.


Aquest paio el que té és molta jeta i la única cultura que l'interessa, a part de l'espanyola=castellana, és la cultura de l'euro.
Com a director del certamen, no serà capaç d'afrontar el dilema entre la comunicació massiva i el seu "respecte" i "comprensió" per aquells que defensen les seves arrels.
Seguint el seu raonament, en un futur a curt plaç si es vol aconseguir una comunicació massiva potser haurà d'afrontar la tria entre el seu castellà (universal fins ara) i d'altres llengües com l'àrab o el xinès (la futura modernitat?). Les xifres canten.
A veure si canviant-ho ens ho ensenyem:
Jo, sincerament, crec EN EL MEU nacionalisme, crec més en la gent que mostra la MEVA cultura d'una manera més massiva perquè arribi a més gent. NO Entenc els que defensen les seves arrels NI ho respecto, però TAMPOC no ho comparteixo. Prefereixo recolzar la gent que canta en ESPAÃOL / castellà que els que canten en euskera, català o gallec. ES tracta de reduir, ÃS A DIR, A tendir a un món en què ens puguem comunicar tots ELS ALTRES millor AMB NOSALTRES i Sà mirar-nos tant a nosaltres mateixos. Però més que boicotejar qualsevol cultura, el que busquem és recolzar la comunicació massiva, QUE és arribar al mà xim de públic MADRILENY I ADHERITS; SINÃ, PER A QUà COLLONS FEM ELS APARTAMENTS I MARINES D'ORS?
Amb personatges provincians semblants i amb un discurs que és més simple que el menanisme d'una botija van muntant negocis. ¿I NOSALTRES QUÃ? ¿ PENSEM EN FER UNA CULTURA DE MASSES O QUÃ, REIS?
Cordialment a tots.
fer una cultura de masses només caldria uns mitjans de comunicació amb
un 10% del chauvinisme dels castellans. Quan vas a concerts a Barcelona
veus que entre el públic "erasmus" entusiasmen igual els grups que
canten en català, que en anglès, castellà, o el que sigui, de fet això
és el paradís terrenal del manuchaísme. Per cert, ara mateix el grup
més conegut per les europes de Barcelona són uns tals "I'm from
Barcelona", una colla de suecs que s'han fet famosos venent la imatge
de la Barcelona guiri de borratxera de sangria. Si els nous grups volen
captivar un públic de masses és aquesta la imatge que han de donar, és
això el que captiva de nosaltres nord enllà. Per escoltar allò que és
moda a Manchester sempre serà preferible comprar directament l'original.
El problema de la buidor el veig greu perquè sembla ser que els eslògans (que és com considero aquestes afirmacions cosmopolitistes, modernes i de "comunicació") tenen èxit normalment per la seva buidor; i aquests ho són molt, de buits.
Sobre l'embolic de "Jo, sincerament, no crec en nacionalismes, crec que...", li preguntaria (no per interès, només per mirar que s'adoni de la manca de senderi del què afirma) si és que creu també que els qui ell respecta, ni tenen arrels, ni es miren. Pot ser que també, de passada després els hi enviï el mirall en què s'hauria de mirar.
Només afegiria que, donat que aquests nonacionalistes s'han quedat sense la eina d'insultar nacionalismes que no siguin l'espanyol a partir de teories sobre essències o coses així, ara apel·len a això de "ser molt guaissss"; que sembla encara funcioni.