jaumeciurana |
dilluns, 23 de juliol de 2007 | 16:32h
Ahir de matinada vaig acabar de llegir L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila. L'obra és un dietari dels anys 1939 i 1940 centrat, sobretot, en les vivències de l'autor a Montpeller en els mesos que seguiren a l'enfonsament institucional, anímic i material de tota una generació de catalans com a conseqüència de la desfeta en la Guerra d'Espanya. Bladé, com tants d'altres, hagué de marxar a l'exili, separar-se de la família i sobreposar-se a les penúries de tot ordre que s'anaren trobant en aquells anys de mort i destrucció. Potser per la proximitat familiar del que s'hi explica - el meu avi hi surt citat tres vegades - , potser per la simpatia política que em desperta la generació nacionalista de la República, potser per la força emocional del relat i, ben segur, per la qualitat literària del llibre, he de dir que m'ha captivat i fascinat.
Coneixia la personalitat de Bladé per les referències familiars, per haver llegit un llibre seu sobre Francesc Pujols - també exiliat a Montpeller - i també, evidentment, per la difusió que n'ha fet un company blogaire ( http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi) - segueix sense funcionar-me l'editora- però la lectura del llibre me l'ha fet redescobrir amb tota la seva qualitat literària.
