Ralf KönigLa Cúpula
Qui digui que la convivència és fàcil o és un figa o no sap de què està parlant. Que li preguntin a aquest parell: Konrad és el paio sensible, sensat i conreat, en teoria qui porta els pantalons. Paul és el barana, el promiscu de la casa i un petit caos errant, el que la munta. Ambdó, junts, regirats o tirant-se els plats al capdavant, formen la parella més divertida, tendra i emblemàtica del còmic gai. Un bon grapat d'històries amb més riures que penes i tota la psicologia profunda que és capaç el figura de Ralf König.
Aquest és el tercer volum que recull les historietes de la parella gai més famosa del còmic. Personalment encara recorde quan era serialitzada a l'extinta revista El Víbora ja fa uns anys. Llavors era una de les millors raons per seguir comprant-la, i ara que ho torne a llegir ho continue trobant genial. I és que s'ha de reconèixer que Ralf König és un mestre del còmic humorístic. Sap perfectament trobar la broma a partir de la comprensió profunda dels seus personatges i de l'estima que els té. Perquè ací, com bé diu el text de contracoberta, hi ha també molta tendresa. La capacitat d'observació humana que té l'autor el fa capaç de representar la quotidianitat del món dels seus personatges (alhora també el seu) amb gran encert.
Així, és capaç de riure amb ells, més que no pas d'ells, en un esforç d'autocrítica. A la fi, fins i tot és capaç de parlar de qüestions terribles com per exemple la mort amb gran naturalitat i amb un humor que demostra intel·ligència. Concretament, en aquest volum podem trobar veritables peces mítiques de la sèrie com per exemple el capítol del poal d'escombraries.
D'altra banda, tampoc no s'ha de perdre de vista la seva capacitat narrativa, la qual es fa palesa en qüestions com el domini del temps o la riquesa dels diàlegs. Així mateix supose que no cal descobrir ara que es tracta d'un gran dibuixant capaç d'expressar les més complexes emocions humanes amb només quatre ratlles. Tot, això sí, dins una concepció bastant clàssica del còmic. Com a punt negatiu només puc comentar el de sempre, que no sap dibuixar dones, ni belles ni de cap mena, sense que et quede el dubte a primer cop de vista de si es tracta d'un transvestit.
Però bé, a banda d'això, trobe que és un còmic d'allò més recomanable per tothom, com ja ha demostrat abastament essent un dels autors més llegits per lectors no habituals de còmic.
