"Una llengua ha de servir per comunicar-se, no per dividir". És una d'aquelles frases que, com els contes d'Anthony de Mello, de tant òbvies fan venir arcades perquè es pronuncien com aquell qui diu una genialitat.
"El món s'està globalitzant, quin sentit té cercar la diversitat?" Realment, ens agrada complicar-nos la vida, als catalanistes. Amb el senzill que seria.... Ah, sí, l'altra frase lapidària: "És absurd fomentar un idioma minoritari quan tenim al nostre abast una de les llengües més parlades del món".
I un cop encaixada aquesta col·lecció de tòpics, t'has de quedar amb cara d'encantat de la vida, mostrant agraïment per haver rebut tanta saviesa de forma gratuïta, i sense dret a rèplica. Per què replicar al que és perfecte?
Però és aleshores, com de casualitat, que se t'acut que un país anomenat Irlanda lluita per salvar una llengua, pròpia, que no supera els 100.000 parlants. Un idioma, el gaèlic, reconegut com a oficial de la Unió Europea (i que per tant, apareix en igualtat amb l'insigne espanyol, l'anglès o el francès en una llista en què per a vergonya nostra no hi és el català); en el qual s'hi inverteixen diners i esforços quan el més senzill i globalitzat seria no fer res. Al capdavall, a Irlanda tothom parla anglès!!!
Què ha patit, l'economia irlandesa, d'aquesta "desglobalització"? Ben poc, a la vista de les dades. No cal dir que la independència ha estat molt més que sana pel país, i no de casualitat sinó en els darrers cent anys, i el foment sense complexos d'una llengua pròpia no sembla ser un impediment perquè cada any més gent s'hi desplaci. A aprendre anglès o a fer negocis.
Mentrestant, però, nosaltres seguim sentint que qualsevol mesura en favor del català és un llast per al país, per a l'economia, per a la cultura, per als drets personals, per a tot. Sentim pestes de qualsevol intent per normalitzar la llengua, rebem croades de pressumptes globalitzadors que veuen amb espant com "creem barreres enlloc de fer-les desaparèixer" i "busquem artificialment paraules que ens diferenciïn de les altres, tot i que aquestes coses en català no es diuen".
I mentrestant, ells van fent coses com aquesta.
"El món s'està globalitzant, quin sentit té cercar la diversitat?" Realment, ens agrada complicar-nos la vida, als catalanistes. Amb el senzill que seria.... Ah, sí, l'altra frase lapidària: "És absurd fomentar un idioma minoritari quan tenim al nostre abast una de les llengües més parlades del món".
I un cop encaixada aquesta col·lecció de tòpics, t'has de quedar amb cara d'encantat de la vida, mostrant agraïment per haver rebut tanta saviesa de forma gratuïta, i sense dret a rèplica. Per què replicar al que és perfecte?
Però és aleshores, com de casualitat, que se t'acut que un país anomenat Irlanda lluita per salvar una llengua, pròpia, que no supera els 100.000 parlants. Un idioma, el gaèlic, reconegut com a oficial de la Unió Europea (i que per tant, apareix en igualtat amb l'insigne espanyol, l'anglès o el francès en una llista en què per a vergonya nostra no hi és el català); en el qual s'hi inverteixen diners i esforços quan el més senzill i globalitzat seria no fer res. Al capdavall, a Irlanda tothom parla anglès!!!
Què ha patit, l'economia irlandesa, d'aquesta "desglobalització"? Ben poc, a la vista de les dades. No cal dir que la independència ha estat molt més que sana pel país, i no de casualitat sinó en els darrers cent anys, i el foment sense complexos d'una llengua pròpia no sembla ser un impediment perquè cada any més gent s'hi desplaci. A aprendre anglès o a fer negocis.
Mentrestant, però, nosaltres seguim sentint que qualsevol mesura en favor del català és un llast per al país, per a l'economia, per a la cultura, per als drets personals, per a tot. Sentim pestes de qualsevol intent per normalitzar la llengua, rebem croades de pressumptes globalitzadors que veuen amb espant com "creem barreres enlloc de fer-les desaparèixer" i "busquem artificialment paraules que ens diferenciïn de les altres, tot i que aquestes coses en català no es diuen".
I mentrestant, ells van fent coses com aquesta.
Flairo certa hispanofòbia...
Cederrón: Serà de Bacardit o Barceló, senyor?
El CD-Rom per nosaltres és obertura i per a segons qui és propera a la Cerrazón.
Si tenen collons aquells de la concha, Gregorio Salvador i altres de la colla de ben pagats que posen windova al seu diccionari que els portorriquenys es comuniquen la mar de bé. Sempre que el ianquis els hi deixen.....
Cordialment
Canviar la M per la N no ho he entès mai, ja se que tenen problemes en pronunciar la LL i ja J però la M tb ?
BeckhaN