Darrera lectura:
Catalunya sota Espanya. L'Opressió nacional en democràcia
Alfons López Tena
Dèria Editors / La Magrana
259 pàgines
Any 2007
ISBN: 978-84-7871-000-0
Preu (Abacus): 12,75 EUR
De la contraportada:
Cal dir que el llibre em va costar trobar-lo a Abacus. Estava esgotat a diverses botigues. Cal agrair el detallat índex que té el llibre, ajuda a trobar les coses un cop vols repassar.
La idea general és que això d'Espanya és un mal negoci pels catalans i Catalunya. El que defineix una democràcia i la seva qualitat és la separació de poders, i al Regne d'Espanya això no és produeix. Va bé que això es vagi dient, perquè no és diu. I va bé que ho digui una persona que ho ha viscut i ho viu de primera mà. La democràcia espanyola és una democràcia formal de molt baixa qualitat. I si ets català o basc, encara menys. Per exemple, i per comparar internacionalment, l'Institut Fraser situa al Regne d'Espanya (2006) pel que fa a independència judicial al mateix nivell que Mali, i per sota de Botswana, Xile, l'Índia, Tailàndia i Jordània. Pel que fa a llibertat econòmica, i pel tema de la separació de poders, situa al Regne per sota d'Estònia, Emirats Àrabs, Oman i Hongria. El millor país del món, diuen els espanyols.
Els espanyols no són gent de fiar en quant a pactes. Van prendre el pèl als polítics catalans durant el pacte de la transició. Evidentment, els polítics que van ser timats mai han dit que ho van ser, ni ho reconeixeran mai en públic, i per això van repetir ara si ara també les bondats d'aquella època. Els espanyols no són de fiar perquè quan pacten amb els catalans no ho fan d'igual a igual, sinó que ens conceben com a subordinats. És per això que primer diuen que sí i donen copets a l'esquena, i després fan el que volen. El poder judicial el tenen ells, el poder general el tenen ells i apliquen la seva majoria demogràfica. Per aquest tema l'autor defensa la necessitat i el detall del nou estatut de Catalunya. Diu que per evitar la bona voluntat en la interpretació d'uns poders ostils, però segons la meva opinió al propi llibre exhibeix, al mateix temps, bona voluntat en quan a la possible interpretació espanyola i internacional sobre el concepte nació del nou estatut. En tot cas, ell és el jurista.
Fa un resum de diversos autors (Bofill, Sala i Martin, Tremosa) per tracta el tema del dèficit fiscal. Especialment em sembla interessant el fet de notar que encara que el dèficit fiscal fos igual al de fa un segle, ara l'estat reté molts més impostos, i l'economia està més estatalitzada. La qual cosa vol dir que ara el dèficit té més significació, atès que queden menys recursos privats, hi ha menys marge, per suplir el robatori espanyol (p. ex. via impostos catalans). No recordo haver llegit aquesta idea en altres llibres.
El llibre presenta diverses dades estadístiques, amb especial atenció al CIS. També comenta les febleses febleses d'Espanya. Cal conèixer les febleses i les virtuts dels adversaris. Les nostres també calen, però ara mateix el catalanam està massa obsessionat en les febleses nostres i les virtuts de l'adversari. Convé estudiar-lo bé i ser més intel·ligent. Com a fet exòtic, hi ha moltes citacions xineses, del període antic. La cultura xinesa, gran desconeguda d'Occident, ha estat la cultura més desenvolupada durant bona part de la història de la humanitat.
El llibre és molt interessant en la part dedicada a l'aspecte judicial, el camp de l'autor. La resta de parts, ja fora d'aquest camp, esdevenen un pel menys interessants (però ho són), i més avesades a la retòrica (personalment n'estic força cansat), tot i que amb profusió de dades analitzades. Trobo molt curt, però, el capítol sobre el replantejament del projecte nacional. Escasses 10 pàgines, segurament perquè és una cosa que estar per fer.
En definitiva, un llibre d'agradable lectura, amb moltes dades i fet des d'una posició professional. Per entendre'ns, i que ningú se m'emprenyi, calen menys filòlegs fent retòrica, i més professionals parlant des del seu camp amb dades clares. El llibre s'acaba en dues o tres matinades de lectura estiuenca.
Catalunya sota Espanya. L'Opressió nacional en democràcia
Alfons López Tena
Dèria Editors / La Magrana
259 pàgines
Any 2007
ISBN: 978-84-7871-000-0
Preu (Abacus): 12,75 EUR
De la contraportada:
Tot al llarg del segle XX, espanyols i catalans hem tingut interessos comuns: la desaparició del poder militar, l'establiment de la democràcia, la integració a Europa Tot això ja està fet, però, i ara uns i altres ens trobem sense un projecte comú i no som altra cosa que projectes nacionals amb interessos contraposats. Alfons López Tena defensa, en aquest assaig lúcid, que cal actualitzar la relació Catalunya-Espanya, la secular confrontació entre dos projectes nacionals que només pot acabar de tres maneres: amb l'extinció de la nació catalana per assimilació, amb la mutilació de la nació espanyola per la independència catalana o fent les dues nacions compatibles en un mateix Estat plurinacional de debò.
López Tena sosté que el miracle de la nostra supervivència nacional, i l'anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Es tracta de viure amb Espanya, no sota Espanya, o de viure sense Espanya. López Tena replanteja en termes molt clars la confrontació entre els dos projectes nacionals i el camí que Catalunya, com a poble, ha de seguir per continuar existint.
López Tena sosté que el miracle de la nostra supervivència nacional, i l'anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Es tracta de viure amb Espanya, no sota Espanya, o de viure sense Espanya. López Tena replanteja en termes molt clars la confrontació entre els dos projectes nacionals i el camí que Catalunya, com a poble, ha de seguir per continuar existint.
Cal dir que el llibre em va costar trobar-lo a Abacus. Estava esgotat a diverses botigues. Cal agrair el detallat índex que té el llibre, ajuda a trobar les coses un cop vols repassar.
La idea general és que això d'Espanya és un mal negoci pels catalans i Catalunya. El que defineix una democràcia i la seva qualitat és la separació de poders, i al Regne d'Espanya això no és produeix. Va bé que això es vagi dient, perquè no és diu. I va bé que ho digui una persona que ho ha viscut i ho viu de primera mà. La democràcia espanyola és una democràcia formal de molt baixa qualitat. I si ets català o basc, encara menys. Per exemple, i per comparar internacionalment, l'Institut Fraser situa al Regne d'Espanya (2006) pel que fa a independència judicial al mateix nivell que Mali, i per sota de Botswana, Xile, l'Índia, Tailàndia i Jordània. Pel que fa a llibertat econòmica, i pel tema de la separació de poders, situa al Regne per sota d'Estònia, Emirats Àrabs, Oman i Hongria. El millor país del món, diuen els espanyols.
Els espanyols no són gent de fiar en quant a pactes. Van prendre el pèl als polítics catalans durant el pacte de la transició. Evidentment, els polítics que van ser timats mai han dit que ho van ser, ni ho reconeixeran mai en públic, i per això van repetir ara si ara també les bondats d'aquella època. Els espanyols no són de fiar perquè quan pacten amb els catalans no ho fan d'igual a igual, sinó que ens conceben com a subordinats. És per això que primer diuen que sí i donen copets a l'esquena, i després fan el que volen. El poder judicial el tenen ells, el poder general el tenen ells i apliquen la seva majoria demogràfica. Per aquest tema l'autor defensa la necessitat i el detall del nou estatut de Catalunya. Diu que per evitar la bona voluntat en la interpretació d'uns poders ostils, però segons la meva opinió al propi llibre exhibeix, al mateix temps, bona voluntat en quan a la possible interpretació espanyola i internacional sobre el concepte nació del nou estatut. En tot cas, ell és el jurista.
Fa un resum de diversos autors (Bofill, Sala i Martin, Tremosa) per tracta el tema del dèficit fiscal. Especialment em sembla interessant el fet de notar que encara que el dèficit fiscal fos igual al de fa un segle, ara l'estat reté molts més impostos, i l'economia està més estatalitzada. La qual cosa vol dir que ara el dèficit té més significació, atès que queden menys recursos privats, hi ha menys marge, per suplir el robatori espanyol (p. ex. via impostos catalans). No recordo haver llegit aquesta idea en altres llibres.
El llibre presenta diverses dades estadístiques, amb especial atenció al CIS. També comenta les febleses febleses d'Espanya. Cal conèixer les febleses i les virtuts dels adversaris. Les nostres també calen, però ara mateix el catalanam està massa obsessionat en les febleses nostres i les virtuts de l'adversari. Convé estudiar-lo bé i ser més intel·ligent. Com a fet exòtic, hi ha moltes citacions xineses, del període antic. La cultura xinesa, gran desconeguda d'Occident, ha estat la cultura més desenvolupada durant bona part de la història de la humanitat.
El llibre és molt interessant en la part dedicada a l'aspecte judicial, el camp de l'autor. La resta de parts, ja fora d'aquest camp, esdevenen un pel menys interessants (però ho són), i més avesades a la retòrica (personalment n'estic força cansat), tot i que amb profusió de dades analitzades. Trobo molt curt, però, el capítol sobre el replantejament del projecte nacional. Escasses 10 pàgines, segurament perquè és una cosa que estar per fer.
En definitiva, un llibre d'agradable lectura, amb moltes dades i fet des d'una posició professional. Per entendre'ns, i que ningú se m'emprenyi, calen menys filòlegs fent retòrica, i més professionals parlant des del seu camp amb dades clares. El llibre s'acaba en dues o tres matinades de lectura estiuenca.
