Guerra
Una nit feren una festa al palau, i hi arribà un home i es posternà davant el príncep, i tots els convidats el miraren: s'adonaren que li faltava un ull i que la conca buida li sagnava.
I el príncep li preguntà:
- Què us ha passat?
I l'home respongué:
- Oh, Príncep, sóc un lladre de professió, i aquesta nit, com que no feia lluna, he anat a robar a la botiga del canvista, i mentre m'enfilava per la finestra em vaig equivocar i vaig entrar al taller del teixidor, on a les fosques vaig ensopegar amb el seu teler i em va extirpar un ull. Ara, Príncep, us demano justícia contra el teixidor.
Llavors el príncep envià a cercar el teixidor, i un cop allí fou decretat que un dels seus ulls havia de ser llevat.
- Oh Príncep -digué el teixidor- el vostre decret és just. És correcte que un dels meus ulls sigui arrencat. I, amb tot, jo necessito els dos per tal de veure els dos costats del vestit que estic teixint. Però tinc un veí, un ataconador, que també té dos ulls i en el seu ofici no li són imprescindibles.
Aleshores el príncep féu venir l'ataconador, al qual li tragueren un dels ulls.
I així es féu justícia.
Gibran Khalil Gibran - El Foll (Traducció d'Àlex Susanna)
