Llegir algunes novetats editorials no està pas malament, és bo estar una mica al dia, però no se n’ha d’abusar, perquè es corre el risc de gastar molta vista en va. En general, de cada quatre llibres nous que llegeixo, sempre penso que tres me’ls podria haver estalviat. Procuro, per tant, no ser esclau de les novetats ni, encara menys, de les llistes de vendes, perquè els elogis immerescuts corren més que la pudor de fems. Bé, després de veure fa poc una versió cinematogràfica força pobra de "L’illa del tresor" de Robert L. Stevenson (1850-1894), vaig pensar que potser ja era hora de llegir-la. A més, vaig descobrir que la tenia per casa, en una traducció al català d'Editorial Bruguera comprada a preu de saldo. Els de Bruguera eren uns destralers: són incomptables els errors tipogràfics i ortogràfics que hi ha al llibre. Però la traducció de Josep Vallverdú sona molt bé, té un regust antiquadet molt ben trobat. La novel·la, infantilitzada en les seves versions al cinema, és extraordinària, pel sentit de l’aventura, pel ritme de la narració i per la creació de personatges (ah, els vaivens morals de John Silver!). A part, també serveix per ampliar el vocabulari mariner, cosa molt necessària per als qui només coneixem la popa i la proa.
