Ahir llegia unes declaracions d'un polític català que afirmava clarament: "el sobiranisme se li'n refot a la gent, el que vol la gent és que arreglem els seus problemes"...
I aquesta vegada no era el Sr. Daniel Sirera, màxim dirigent de la delegació catalana del PP. Aquesta vegada era el líder "nacionalista" Josep Antoni Duran i Lleida.
Un dels arguments habituals del PP (i dels nacionalistes espanyols en general) és que això del catalanisme, nacionalisme, sobiranisme o com li vulguem dir no interessa a la gent; que el que la gent vol és que els polítics arreglem els seus problemes. La segona part del raonament és plenament compartida, tothom volem que els polítics arreglin/arreglem els problemes de la gent. Però en conjunt es tracta d'un argument del tipus "i aprofitant que el Francolí passa per Tarragona, castanya!", és a dir, un argument de baix nivell política i absolutament demagògic.
Si és que l'he sentit bé, sembla, doncs, que el que ha dit el Sr. Duran i Lleida és conceptualment el mateix que el que diu la dreta (o l'esquerra, tant se val) espanyolista. M'hauria de documentar però crec que el Sr. Sirera o el Sr. Piqué o el Sr. Acebes o el Sr. Aznar, en el seu moment, devien haver pronunciat la mateixa frase, potser literalment.
Potser CiU, la casa comuna del catalanisme, la força política que l'ha de refundar, hauria d'aclarir primer si els seus dirigents ja s'ho creuen prou això del catalanisme. Ep, ni tant sols m'hi poso si són independentistes, sobiranistes o nacionalistes. En alguns casos caldria veure si, senzillament, són catalanistes.
Potser el Sr. Duran i Lleida està veient que els moviments interns de la seva coalició poden engegar a rodar la seva candidatura a ministre i per aquesta raó diu pestes de qualsevol cosa que, en un futur no gaire llunyà, pugui allunyar un pacte estable pel govern d'Espanya, ja sigui amb el PSOE o amb el PP...
Ben pensat es deu tractar d'això! Seria una reacció ben humana, no creieu?
Dons que el Sr. Duran m'ha d'arreglà el meu problema que es diu espanya, fa molt tems que hem toca allò que no sona i no hem puc desfer d'ella.