Tradueixo, matusserament, dos paràgrafs dels discurs que Eamon de Valera féu a Dublín el 10 d'abril de 1966, en el 50 è aniversari de l'Easter Rising.
"La llibertat política per si sola no és l'objectiu últim. Hauria de ser, més aviat, la condició que possibilités la construcció gradual d'una comunitat en la que, cada vegada més i més dels seus membres, alliberats de la pressió de les seves necessitats econòmiques immediates, se sentissin lliures per dedicar-se al cultiu del les coses de la ment i de l'esperit i, per tant, capaços de sentir-se feliços en una vida plena."
"... En la consecució de tot això, la nostra llengua nacional hi té un paper vital. La llengua és la característica principal de la nacionalitat, l'encarnació de la personalitat nacional i el lligam més íntim entre la seva gent. Cap nació amb una llengua pròpia l'abandona voluntàriament. Els pobles de Dinamarca, Holanda o Noruega, per exemple, aprenen i saben molt bé una o més altres llengües - com hauríem de fer nosaltres - per raó del món de la comunicació, del comerç o els objectius culturals; però ells mai no abandonaran la seva llengua nadiua, la llengua dels seus avantpassats, la llengua que comprèn tota la memòria de la seva història. Saben que, sense ella, caurien en un cosmopolitisme amorf, sense un passat o un futur singular."
Sentint en Pujol carregar fort parlant del tancament de caixes vaig recordar en de Valera i la seva carrera política fins a la norantena.
Serem tan incapaços d'haver de dependre d'en Pujol fins que el cos aguanti?
Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com
En fi, el que ens cal, i ja fa temps que ho dic, i ara sembla que que alguns hi van fent passos, és ajuntar forces i donar un pas seriós endavant: el país, el nostre, ho demana.
En fi, el que ens cal, i ja fa temps que ho dic, i ara sembla que que alguns hi van fent passos, és ajuntar forces i donar un pas seriós endavant: el país, el nostre, ho demana.