Havia resultat elegit a les darreres eleccions municipals i el seu partit polític un dels partits guanyadors. A nivell pràctic això significava que, probablement, durant els propers quatre anys tindria, el que se’n diu, “responsabilitats de govern” i, durant aquest temps, hauria de deixar la feina de sempre. I així va ésser.
Ho va comunicar a l’equip directiu de l’empresa i va rebre una resposta sorprenent: havia ell mateix d’encarregar-se de seleccionar a la persona que el substituiria durant aquest temps.
Per una part el va afalagar la confiança de la direcció en el fet de que ell, que era qui millor coneixia les característiques i problemes d’aquella feina, podria avaluar millor que ningú qui podria fer-la bé, però per l’altra, el va preocupar que no es pogués entendre que havia afavorit a algun amic o persona que tingués alguna mena de vinculació amb ell.
Per desfer aquest possible dubte va posar un anunci als principals diaris de ciutat definint les característiques de lloc de feina i exposant els requeriments necessaris per accedir-hi i els elements de mèrit que podien ser objecte de valoració.
En pocs dies va rebre el curriculum vitae de 35 persones i després de llegir-los i estudiar-los amb deteniment en va seleccionar 27 que va anar entrevistant, un per un, pocs dies després.
En passar quinze dies ja havia elegit a la persona que l’havia de substituir i va explicar a l’equip directiu les raons que el feren decantar per aquell candidat:
. Havia elegit una persona sense experiència perquè era l’única manera de garantir que el candidat no aportés “vicis propis de l’ofici” al nou lloc de feina.
. Havia elegit una persona d’edat perquè la gent jove, generalment, aportava irreflexió i excessiva empenta a la gestió, que podrien provocar freqüents errades.
. No havia elegit cap dona, perquè coneixent el personal de l’empresa, no seria capaç de mantenir el suficient respecte que el càrrec exigia.
. Havia elegit una persona amb poca capacitat de comunicació perquè així no perdria el temps amb conversacions innecessàries ......
. Havia elegit .........
L’equip directiu va restar absolutament convençut de la idoneïtat del procés de selecció perquè ell els hi va explicar amb detall tot això i moltes altres coses, però el que no els hi va dir, ni probablement els hi dirà mai, es que elegint un dels pitjors candidats, ell afavoria, i molt, el seu retorn a l’empresa d’aquí a quatre anys, perquè,...... és conegut, amb això de la reserva del lloc de feina per càrrec públic, mai es pot estar segur de res.
Amb qui pensaves? Potser amb en Putin?. L'estratègia dels dèspotes, il·lustrats o no