Ahir vaig demanar, al pub més típic de la riba sud del Tàmesi, la cervesa més típica que es pot demanar a un lloc així: una Guiness.
Mentre la degustava, no podia evitar pensar en un detall interessant: és irlandesa.
Mentre la degustava, no podia evitar pensar en un detall interessant: és irlandesa.
(segueix)
Ahir vaig demanar, al pub més típic de la riba sud del Tàmesi, la
cervesa més típica que es pot demanar a un lloc així: una Guiness.
Mentre la degustava, no podia evitar pensar en un detall interessant:
és irlandesa.
Tot passejant per Hyde Park veig que, entre els omnipresents iPod, moltíssima gent utilitza reproductors de Creative Labs, una empresa asiàtica que a Europa està establerta a Irlanda. I això em fa preguntar-me... és el Regne Unit un bon mercat per a Irlanda?
La República d'Irlanda va assolir la seva independència del Regne Unit l'any 1922. Un instant, a escala històrica. Qualsevol anglès que em trobi pel carrer té moltes possibilitats de tenir un pare o un avi que hagi viscut aquella secessió. No va ser un procés pacífic: 1400 persones hi van perdre la vida, i des d'aleshores, l'IRA no va deixar de matar fins l'any 1997, degut a l'existència d'Irlanda del Nord, uns comtats a l'illa que van romandre sota domini britànic.
Sorprenentment, i malgrat aquests antecedents, les exportacions irlandeses van dirigides en primer lloc, amb un 22,1% del total (més d'una cinquena part), al Regne Unit, que es constitueix així com el primer comprador de productes irlandesos fora del propi país.
I encara ens diuen que als catalans no ens convé ser independents perquè el principal comprador dels nostres productes és Espanya?
Us en recordeu d'aquella ridícula llista d'empreses i productes espanyols que havien de 'substituir' les empreses anàlogues de Catalunya i els respectius productes, durant el patètic boicot promogut a través d'Internet per la Caverna castellanoespanyola, per castigar la intolerable (!) reforma de l'Estatut? Doncs ja està tot dit.(Perquè se m'entengui millor el comentari: l'acabo de fer després de llegir el post de més amunt, on hi ha el text d'en Sala Martín sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya)
Voldria fer un parell d'aclariments; la independència no va ser total, els irlandesos van haver de renunciar a la part Nord, que encara pertant a la Gran Bretanya.
Un altres tema, jo crec que Gran Bretanya entenia Irlanda com un regne ocupat per ells no com part inherent del seu país tal i com Espanya veu Catalunya.
Cal recordar que des del 1801, el nom del país era: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (diuen "i"!) . Ara es diu Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. (aquesta "i" és molt important).
Espanya, de fet, no es reconeix com el que és: un regne format per diferents Regnes Units, igual que Gran Bretanya.
Bé, això és el que penso.
Slts
Roi
Quant a la segona apreciació, és una lectura correcta però que no es correspon amb la història. L'expressió podria voler dir el que comentes ("[Regne Unit de Gran Bretanya] i [Irlanda]" , però també pot voler dir "Regne Unit de [Gran Bretanya i Irlanda]". I de fet, en la literatura victoriana s'esmenta aquesta illa com a britànica al 100%, tant britànica com podia ser la India (la joia de la corona!!)
De tota manera, estem d'acord en què els paral·lelismes mai són mimetismes. Però els exemples van bé per anar agafant idees.
Recentment, he estat, per qüestions de feina, una setmaneta a Eslovàquia. Jo anava amb tota la intenció de beure cerveses típiques. Moltes eren txeques, no pas eslovaques.
És un exemple més per il·lustrar el teu post.
Mercès, Arnau. És un altre molt bon exemple (és un país que tinc pendent de visitar).