Diccionaris, CD amb l’obra completa d’un cantant, antologies de música, recuperació dels llibres de text del primer terç del segle xx... Res de tot això seria estrany en una època en què les editorials i els diaris comencen col·leccions de tota mena si no fos perquè tots aquests productes són en llengua catalana. A voltes s’agraeix una certa normalitat de la llengua en un mercat que ens clarament contrari (només cal recordar quantes pel·lícules podem veure en català al cinema, als DVD, quantes publicacions trobem en català en un quiosc, quina és la llengua de l’etiquetatge...). De totes aquestes iniciatives, però, en voldríem destacar una: Els llibres de la nostra escola, veiem-ne el perquè.
Sens dubte, aquesta col·lecció significa una interessant dosi d’autoestima col·lectiva que ens fa recordar, i no és cap exageració, que a Catalunya en aquells moments “teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa”, “les millors escoles i els millors mestres”, “les millors editorials i els millors llibres de text”, “però que la negra nit en ho va arrabassar tot”. En aquesta col·lecció, mitjançant una edició facsímil, podrem recuperar obres de pau Romeva, Alexandre Galí, Josep Dalmau, Rovira i Virgili, Pere Blasi, Lluís Alabart, Flos i Calcat...
En el primer dels llibres reproduït, Enciclopèdia Escolar Catalana (1a part), trobem algunes afirmacions interessants de comentar, sobretot si les comparem amb els llibres actuals. Així, en l’apartat de geografia s’afirma que “la característica més essencial de Catalunya és la de tenir un idioma propi” i, atenció!, també s’afirma sense embuts que “València i Balears són països catalans. Aquestes dues regions, juntament amb el Rosselló i la Provença (sic), a França, constitueixen el que es diu la gran Catalunya”.
Ara bé, tampoc no ens hem d’enganyar, a l’apartat de geografia es parla constantment d’Espanya (com en els llibres actuals) i s’arriba a afirmar que Madrid és una “ciutat bellíssima i molt progressista” (l’any 1931 era una època de canvis, d’il·lusions, d’esperances col·lectives...) i la visió històrica és essencialment espanyola, però amb reflexions prou interessants com les que fan referència a la Guerra de Successió:“Felip v (...) es comportà despòticament amb Catalunya, a la qual arrabassà les seves llibertats i privilegis”.
Sigui com sigui, els més destacable és l’afirmació que València i Balears són països catalans (la gran Catalunya), una afirmació que, per més que busqueu, no trobareu a cap llibre de text actual. Aquesta afirmació ens porta a una pregunta final: els nostres llibres de texts actuals fan ciutadans i ciutadanes que tenen com a principal marc referencial la comunitat lingüística catalana (els Països Catalans) o, en canvi, és Espanya el seu principal marc referencial? Mireu tots els llibres de text de socials i de naturals dels vostres fills i coneguts i ja veureu quina és la resposta (una resposta que és un molt lluny a la que es donaria, per exemple, a les ikastoles, que editen els seus propis llibres amb un marc referencial clar: Euskalerria).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
