Em feia certa mandra, però finalment he tornat a veure aquesta pel·lícula, i si no em va dir gran cosa fa anys, tampoc ara. Aquest "Ciutadà Kane" deu ser el film més sobrevalorat de la història. És una pel·lícula més aparatosa que bona, amb un estil molt exhibicionista (propi d’un director de 25 anys) que esgota. La seva visió es fa pesada, perquè la història està tan trossejada que no acaba mai d’enganxar. A part, els maquillatges d’Orson Welles són escandalosos, molt teatrals (a la part final sembla que dugui una mitja al cap com un atracador). El millor és el desenllaç, amb el soterrani amb milers d’objectes de Charles Foster Kane i el descobriment que Rosebud és el trineu que tenia de petit. En fi, "Ciutadà Kane" és un gran esforç per algú que no havia fet cap pel·lícula abans, però de cap de les maneres un dels millors films de la història. Els crítics, algun dia, haurien de deixar de fer el ridícul i esforçar-se una mica més. Sense sortir de Hollywood i de l’any 1941, es podria fer una llista de dues dotzenes de films més interessants que aquest. Sense exagerar. I exagerant, cinc dotzenes.
