LoNoidelCirerer |
dimecres, 26 de setembre de 2007 | 17:04h
La nit ja havia pres els carrers de Torà quan la Núria i jo varem anar cap a la plaça de la font. No hi havia ningú.El sopar popular i el concert començaven a les 9 i no hi havia ningú. Res de res. Ni una cadira, ni escenari, cap focus, res.
Al cap d'una estona, un comando format exclusivament per dones va arribar amb el camionet del Ferran (i ell) carregat de taulons i cadires. I au, a muntar s'ha dit!
El camionet va acabar sent un improvisat, però eficaç, escenari. El Jounou va fer la resta: cables, llums, micros, quatre proves de so... Un escenari petit però acollidor..diferent. Mica en mica la plaça va anar acollint força gent, les taules es van omplir. Era l'hora de sopar.
A mig sopar va començar el sarau: primer vaig tocar el meu repertori i algunes versions, com sempre, de l'Ovidi, el Llach, el Raimon. L'ambient no podia ser millor. Fins hi tot uns nanos amb minimegàfons m'animaven des de primera fila!
Després va ser el torn, també, de la Núria amb el repertori habitual, però, hi vam introduir la cançó de la boteta. Arribats a aquest punt, com que la gent tenia la possibilitat de participar- diguem-ho clar, mamant! - doncs la cosa es va animar més. I més encara quan vàrem cantar la cançó de "lo vi de Batea"! I ai! És clar que lo vi no era de Batea! Aquell vi sí que pujava al cap!
A mitja actuació, varen arribar els Filibusters animant, amb les seves cançons populars dels Països Catalans, a les persones que venien del poliesportiu i a les que allà mos trobàvem.
Finalment, un bis i a recollir!
No recordo què va durar el concert, però entre pitus i flautes hi varem estar més de dues hores, potser! Va ser una nit molt i molt bonica, amb moments molt divertits i bons. La veritat és que vaig estar molt a gust!
Espero que, ben aviat, podré penjar un fragment o tot o..no ho sé, d'aquest concert.
Al cap d'una estona, un comando format exclusivament per dones va arribar amb el camionet del Ferran (i ell) carregat de taulons i cadires. I au, a muntar s'ha dit!
El camionet va acabar sent un improvisat, però eficaç, escenari. El Jounou va fer la resta: cables, llums, micros, quatre proves de so... Un escenari petit però acollidor..diferent. Mica en mica la plaça va anar acollint força gent, les taules es van omplir. Era l'hora de sopar.
A mig sopar va començar el sarau: primer vaig tocar el meu repertori i algunes versions, com sempre, de l'Ovidi, el Llach, el Raimon. L'ambient no podia ser millor. Fins hi tot uns nanos amb minimegàfons m'animaven des de primera fila!
Després va ser el torn, també, de la Núria amb el repertori habitual, però, hi vam introduir la cançó de la boteta. Arribats a aquest punt, com que la gent tenia la possibilitat de participar- diguem-ho clar, mamant! - doncs la cosa es va animar més. I més encara quan vàrem cantar la cançó de "lo vi de Batea"! I ai! És clar que lo vi no era de Batea! Aquell vi sí que pujava al cap!
A mitja actuació, varen arribar els Filibusters animant, amb les seves cançons populars dels Països Catalans, a les persones que venien del poliesportiu i a les que allà mos trobàvem.
Finalment, un bis i a recollir!
No recordo què va durar el concert, però entre pitus i flautes hi varem estar més de dues hores, potser! Va ser una nit molt i molt bonica, amb moments molt divertits i bons. La veritat és que vaig estar molt a gust!
Espero que, ben aviat, podré penjar un fragment o tot o..no ho sé, d'aquest concert.
