Quin problema hi pot haver en què Euskadi, o Catalunya, puguin decidir per consulta popular el seu destí? Si sortís que sí, jo no voldria pertànyer a un país que manté a la força nacions que no hi volen ser, que dificulten el "proyecto común". I si surt el no, doncs millor per als qui s'oposen, o no? Ah, és que el problema és un altre...
(seguir llegint)
Els que s'oposen a les "consultes populars" t'asseguren que una decisió com aquesta l'hauria de prendre "el conjunto de la nación" (per a ells, Espanya), doncs és una decisió que afecta a tots. És insolidari (els encanta aquesta paraula, als insolidaris) voler decidir sobre un territori sense tenir en compte la resta d'afectats per la decisió.
Però aleshores jo els plantejo... si algun dia Espanya volgués separar-se de la Unió Europea pel motiu que fos (per exemple, perquè els obliguessin a aportar la meitat del PIB a fons comunitaris destinats a països d'Europa de l'Est, empobrint Espanya), caldria comptar amb l'aprovació de tota la resta d'estats de la Unió?
"Ah, no" - et contesten - "España es soberana".
Vatua l'olla! Ara resulta que els "sobiranistes" són ells! I per què Euskadi, o Catalunya, no poden ser-ho? Els més il·lustrats asseguraran que és així perquè ho diu la Constitució, que la sobirania només pertany a Espanya en el seu conjunt; i que això ja no es pot canviar perquè aquestes són les regles que vam acceptar entre tots.
"Però - els dic jo - ¿no sou vosaltres els que voleu canviar aquestes regles, la Constitució, perquè una tal Leonor arribi a ser reina i tingui el privilegi de veure el seu retrat cremat pels carrers?"
Arribats a aquest punt, el més probable és que et surtin amb que aquests temes no li interessen a la gent, ni a ells mateixos, i se'n vagin cap a casa a veure els gols de la jornada.
Però aleshores jo els plantejo... si algun dia Espanya volgués separar-se de la Unió Europea pel motiu que fos (per exemple, perquè els obliguessin a aportar la meitat del PIB a fons comunitaris destinats a països d'Europa de l'Est, empobrint Espanya), caldria comptar amb l'aprovació de tota la resta d'estats de la Unió?
"Ah, no" - et contesten - "España es soberana".
Vatua l'olla! Ara resulta que els "sobiranistes" són ells! I per què Euskadi, o Catalunya, no poden ser-ho? Els més il·lustrats asseguraran que és així perquè ho diu la Constitució, que la sobirania només pertany a Espanya en el seu conjunt; i que això ja no es pot canviar perquè aquestes són les regles que vam acceptar entre tots.
"Però - els dic jo - ¿no sou vosaltres els que voleu canviar aquestes regles, la Constitució, perquè una tal Leonor arribi a ser reina i tingui el privilegi de veure el seu retrat cremat pels carrers?"
Arribats a aquest punt, el més probable és que et surtin amb que aquests temes no li interessen a la gent, ni a ells mateixos, i se'n vagin cap a casa a veure els gols de la jornada.
