augustbernat |
dimarts, 2 d'octubre de 2007 | 01:50h
Davant del coratge i el compromís polític que ha demostrat el lehendakari Juan José Ibarretxe proposant el 25 d’octubre del 2008 (poc més d’un any) com a data per a convocar un referèndum sobiranista per a Euskadi, la resposta dels polítics catalans ha estat gloriosa, entre el que “cada terra fa sa guerra” de Carod i el que “cadascú té la seva forma de ser i el seu camí” de Mas, ens confirmen, per si no ens en haviem adonat, el seu particular coratge, voluntat i compromís amb el tema de les llibertats nacionals de Catalunya.
La data del 2014 (set anys) proposada per Carod, és a tan llarg termini que potser ni ell ni jo ho podrem veure, jo per edat i ell, qui sap, potser ja retirat de la política activa no haurà de donar la cara.
Com va dir Mas, en valorar la coherència d’Ibarretxe la reacció de les institucions espanyoles “serà molt dura” i aquí és on hi ha la mare dels ous, qui, a Catalunya, li posarà el collar al gat? La sensació que dónen els nostres polítics més conscienciats, és la de tirar pilotes fora i tal dia farà un any....
És més, penso que si per exemple Espanya ens arribés a donar un finançament acceptable, els trens de rodalies, els Papers de Salamanca, seleccions catalanes i gestió d’aeroports, estarien tots tan contents que per a ells s’hauria acabat per sempre el sobiranisme, doncs estaríem ben encaixats.... i atrapats.
