Tan
complicat, i al final tan impossible com ens ho ha posat la Real Federación
Española de Futbol, amb el seu capficament que no juguem partits de la selecció
catalana en dates FIFA o a menys de ‘x’ dies d’un partit de la selecció
espanyola. No en dates FIFA, sinó en dates franquistes, el 19 d’octubre de
1947, Catalunya va jugar i va guanyar per 3 a1 un partit “amistós” contra
Espanya. Aquest divendres fa tot just 60 anys. Al camp de Sarrià.
És de
justícia recordar-ho, com feia també RAC 1 en un bon reportatge. Per deixar en
evidència, més encara, aquells que no ho han permès en aquesta ocasió, la RFEF, i aquells que, havent
pogut fer-hi alguna cosa, no han fet res de res, tot i ser a l’altre extrem
teòric d’aquell franquisme que sí va permetre aquell partit. Aquell, i tres més
dels que se’n té constància. Un dels quals, amb l’anècdota, ara fins i tot
divertida, d’un porter espanyol que va jugar amb la selecció catalana imposat
pel règim i que, com no, es va haver de deixar fer 7 golets.
D’una
altra manera, però igualment efectiva,
la política espanyola en democràcia ha vingut imposant-nos porters,
sempre que ha pogut, que, no al camp sinó als despatxos s’han deixat marcar no
set sinó tots els gols que fes falta.
Perquè de tots és sabut que la reivindicació de seleccions catalanes ja
té una llarga història i que no sempre directius i aficionats han semblat anar
plegats.
Però tot
s’acaba o tot arriba. La negativa de la
RFEF a la celebració del Catalunya-EUA, ha trencat qualsevol
possible entesa entre l’actual RFEF i la Federació Catalana
de Futbol. En Jordi Roche, president de la FCF, ha fet públic el seu suport a un altre
candidat a president de l’española, al candidat que s’ha compromès a respectar
la voluntat de la FCF
pel que fa als partits amistosos internacionals i que el temps dirà si també a
la veritable reivindicació de tota selecció nacional.
Confiem en
la voluntat de l’actual directiva de la federació catalana de futbol de poder
veure el més aviat possible un altre Catalunya-Espanya, però aquest cop en
competició oficial. Un partit que marcaria el final d’una història que deixaria
en pura anècdota aquell partit d’avui fa 60 anys.
En aquest
nou escenari, no ens importaria ni un 1 a 3 ni encaixar-ne 7 de veritat.
Junts l’acabarem
portant!
Diria que la foto és d'un partit a l'Estadi Olímpic o el de Les Corts, que ja per aquella época s'omplia amb 30.000 aficionats. El règim franquista va impossar el pensament únic i només valia l'esport de la capital, el futbol. Afortunadament els nostres germans de la Catalunya Nord no van estar sotmesos en aquesta dictadura esportiva i van poder continuar gaudint d'un dels millors esports del món.