I encara algú dubta que els nostres joves no saben castellà? Les dades darreres del Baròmetre de la comunicació i la cultura ( www.fundacc.org ) fetes públiques aquest mes d’octubre no poden ser més concloents: el castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves del nostre país. L’informe és una bona dosi de realisme per als qui, d’una banda, creuen que el català ja és una llengua normalitzada i per als qui, d’altra banda, creuen –o ens volen fer creure– que el castellà és una llengua perseguida a punt de ser eliminada de molts dels àmbits de la nostra societat.
L’estudi, a més de destacar el baix consum cultural al nostre país, també constata que els joves de 14 a 25 anys del Principat de Catalunya consumeixen tres vegades més diaris en castellà que en català, sis vegades més revistes en castellà que en català, quasi un 30% escolta ràdios en castellà mentre els que ho fan en català no arriben al 18% i, atenció!, un 66% veuen televisió en castellà mentre que només un 18% la veuen català. Les dades de consum de pel·lícules, música, videojocs, concerts i llibres[1] també confirmen l’abassegador predomini del castellà. Només a les exposicions (un àmbit certament molt institucional) predomina el català. Als espectacles hi ha un cert equilibri entre ambdues llengües (amb un lleuger predomini del castellà).
Les dades dels joves encara són més preocupants si les comparem amb els majors de 25 anys, els quals consumeixen més en català (els percentatges de consum en castellà, tot i ser també més alts que els consums en català, són, en general, més baixos que els dels joves). Les dades que es donen del País Valencià i de les Illes ens confirmen que qualsevol política que no es faci a favor de la llengua és senzillament política en contra de la llengua.
A quines conclusions podem arribar?
ØUn ensenyament íntegrament en català no garanteix un major ús de la llengua tot i que pot ajudar a frenar-ne el procés de substitució.
ØSi una política lingüística només es basa en el sistema educatiu no universitari i no treballa altres àmbits d’ús, especialment els relacionats amb l’oci, el lleure i el món socioeconòmic i sociolaboral, poc s’avançarà a fer d’aquesta llengua una llengua imprescindible per viure en un territori (l’únic mecanisme perquè una llengua pugui continuar usant-se).
ØPer a molts joves (potser la majoria?), és igual utilitzar una llengua o una altra (i segurament l’única marcada sigui la catalana). Quan això passa, ai de les llengües que no són imprescindibles!
ØLa quota de penetració dels mitjans de comunicació en català és molt més baixa que fa uns anys, sobretot per l’augment de l’oferta dels mitjans en castellà en el nou marc audiovisual.
ØSi no s’hagués fet la política de fer del català primera llengua de l’ensenyament no universitari, dels mitjans de comunicació de titularitat pública (catalana), de l’administració (catalana) i de la toponímia (els quatre eixos en què s’ha repenjat la política lingüística d’aquest país), seríem en una situació força similar al del País Valencià i a les Illes, on és pràcticament inexistent el consum en català de diaris i de revistes i molt baix en ràdio i televisió (i nocal dir en altres àmbits).
En conclusió, la política lingüística seguida a Catalunya no tan sols és legítima (i ho continua sent), sinó que cal s’ampliï a altres àmbits, perquè, com queda clar en aquest estudi, l’única llengua en perill de desaparició real és la llengua catalana, la qual, a més, és la que és la pròpia d’aquest territori (si el català desapareix dels Països Catalans, desapareix del món, i això aquells que tant es preocupen pel futur del castellà ho obvien jo diria que descaradament).
Pere Mayans
[1]A l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2006, fet per l’empresa Precisa Research per a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya amb data de febrer de 2007, es destaquen, entre d’altres següents, les dades següents:
El 78,7% dels enquestats declara tenir el castellà com a idioma habitual de lectura, enfront d’un 20,1% per al català, un 0,7% per a l’anglès i un 0,5% per a d’altres idiomes. En canvi, un 56% declara tenir el català com a idioma ocasional de lectura, enfront d’un 21% per al castellà, un 8,3% per a l’anglès, un 3,3% per al francès i un 2,7% per a d’altres idiomes.
Al rànquing dels 25 títols més llegits del 2006 només hi apareixen llibres editats en castellà, siguin originals o traduccions.
Entre els 20 llibres més comprats el 2006, no hi figura cap títol editat en català i entre els 20 autors més comprats, només hi ha un escriptor en llengua catalana: Albert Sánchez Piñol.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
