Enguany la temporada de l'oliva està un pel avançada. Val a dir que la temperatura estival i la falta de pluja, ha produït un cert estrès hídric als olivers del nostre camp. Moltes olives ja han caigut per terra i les veiem enmig dels terrossos i pedruscalls. Això és una senyal de que ja es l'hora d'agafar el cavallet i les borrasses i posar-nos a la feina.
Jo no soc d'arrel pagesa, però els meus quatre avis i vuit besavis eren tots del camp. Justament la família paterna és de Vallbona de les Monges, terra del millor oli, de les Garrigues del món. Amb permís del de Ciurana que veritablement, és una meravella pel setrill.
Aquest post està inspirat per l'amic Jordi Sendra que aquest dies està sota els olivers, trafegant quarteres amunt i avall, amb les arbequines del tros familiar. Apa vinga i molt bona feina.
La tasca del camp és dura i pesada. Tot i així ara les màquines fan molta feinassa. Però es cert que el posar borrasses, enfilar-se als cavallets i arrabassar les olives amb els rasclets, requereix certa manya. Tot el fato, cal carregar-lo i traginar embalums per trossos i caminals. Abans aquesta feina tant carregosa, enxampava el pagès i els jornalers que l'ajudaven en plenes fredors de tardor. El temps era més fred. De fet si la temporada no s'hagués avançat aquests quinze dies, ja veuríem quina rasca que fa sota la soca dels olivers.
Finalment una curiositat, una de les danses festives reusenques més vistoses, la de Mossèn Joan de Vic. Representa un cavaller que torna victoriós de la batalla. Justament els balladors, fan servir un petit bastó i una tapa de gerra d'oli, per marcar el contrapàs. Els dansaires empren la tapa de la gerra com a escut per picar amb el pal de fusta. Segons algun folklorista, a les terres de ponent, justament a la comarca de l'Urgell, els recol·lectors de l'oliva cantaven la lletra de la cançó enfilats a dalt dels cavallets. Els uns cantaven l'anada i els de l'altra parada, responien amb la tornada de la lletra de Mossèn Joan de Vic. Si aneu a la resta de l'article podeu trobar la tonadeta d'aquesta cançó.
Aviat podrem torrar, rostes de pa i sucar-les de l'oli nou. Apa a fer córrer la consueta, que qui l'oli remena, s'untà la ma.
La lletra de la cançó, que explica el retorn de Mossèn Joan de la guerra, diu així:
D' on veniu vós ara, mossèn Joan de Vic; d'on veniu vós ara tan trist i afligit? - De la guerra! Què hi feieu a la guerra, mossèn Joan de Vic, què hi feieu a la guerra tan trist i afligit? - Peleiava! Amb qui peleiàveu? - Amb els moros! Mireu que us mataran. - Que m'enterrin!
I segueix:
On us enterraran? - A la teulada! A la teulada no hi ha terra. - Que n'hi portin! D'on la portaran? - De l'hort! Els fills com ho faran? - Que treballin! Si no els donen feina? - Que captin! Si no els fan caritat? - Que robin! Als qui roben els pengen. - Així s'estiren!
M'agrada força el teu bloc, i penso visitar-lo amb certa regularitat, ja que m'interessa la cultura popular, d'on venim tots. Per això t'he posat un enllaç al meu bloc.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
M'agrada força el teu bloc, i penso visitar-lo amb certa regularitat, ja que m'interessa la cultura popular, d'on venim tots. Per això t'he posat un enllaç al meu bloc.
Et proposo fer el mateix si et ve de gust.
Salutacions