marieta |
música |
divendres, 23 de novembre de 2007 | 08:38h
Els divendres música, hui una joia: Fabrizio De André, cantautor genovès, el meu preferit dels cantautors italians. Una carrera amb 13 discs bellíssims, amb lletres precioses i una veu profunda i trencada. Hi ha també tres discs en directe publicats després de la seua mort el 1999 (vaig arribar tardíssim). Jo vos aconsellaria Fabrizio De André in concerto, del 99 o Creuza de Mä, del 84, el meu preferit. La cançó (en genovès) és la que dóna títol al disc. (hi ha subtítols en italià)
La lletra, a vull llegir...
CREUZA DE MÄ
Umbre de muri muri de mainé dunde ne vegnì duve l'è ch'ané da 'n scitu duve a l'ûn-a a se mustra nûa e a neutte a n'à puntou u cutellu ä gua e a muntä l'àse gh'é restou Diu u Diàu l'é in çë e u s'è gh'è faetu u nìu ne sciurtìmmu da u mä pe sciugà e osse da u Dria a a funtan-a di cumbi 'nta cä de pria. E 'nt'a cä de pria chi ghe saià int'à cä du Dria che u nu l'è mainà gente de Lûgan facce da mandillä qui che du luassu preferiscian l'ä figge de famiggia udù de bun che ti peu ammiàle senza u gundun. E a 'ste panse veue cose che daià cose da beive, cose da mangiä frittûa de pigneu giancu de Purtufin çervelle de bae 'nt'u meximu vin lasagne da fiddià ai quattru tucchi paciûgu in aegruduse de lévre de cuppi. E 'nt'a barca du vin ghe naveghiemu 'nsc'i scheuggi emigranti du rìe cu'i cioi 'nt'i euggi finché u matin crescià da puéilu rechéugge frè di ganeuffeni e dè figge bacan d'a corda marsa d'aegua e de sä che a ne liga e a ne porta 'nte 'na creuza de mä.
Fa un fum d'anys que sóc fan de'n Fabrizio! I, casualment, la notícia de la seva mort em va arribar mentre feia el cafè amb un genovès que passava l'Erasmus a casa nostra.Com és lògic, vam entrar a discutir la seva discografia. Ell defensava aquest Creuza de Mä com el millor, opinió compartida per la premsa especialitzada. Jo, el fet d'estar en genovès, l'aprecio moltíssim, però alguns vincles més conceptuals que reals amb la música tradicional del mediterrani (l'aire world music que li donava Pagani a l'assumpte) remouen el meu esperit de purista de les músiques d'arrel. Què hi hem de fer? Jo sóc un entusiasta de Canzoni, d'aquell André més trobadoresc i popular. Hauré escoltat , i sobretot taral·lejat, la seva versió de Dylan Via della Povertá, la Ballata dell'amore cieco o Le passanti centenars de vegades. I la Canzone dell'amore perduto em sembla la millor cançó d'això, de l'amor perdut, que he escoltat. Un gegant!
A mi també m'agraden molt els discs més vells de De André, però són més "difícils" d'escoltar...una mica per això aconsellava el disc "in concerto", fa un repàs de les velles cançons amb nous arranjaments.
Jo sóc un entusiasta de Canzoni, d'aquell André més trobadoresc i popular. Hauré escoltat , i sobretot taral·lejat, la seva versió de Dylan Via della Povertá, la Ballata dell'amore cieco o Le passanti centenars de vegades.
I la Canzone dell'amore perduto em sembla la millor cançó d'això, de l'amor perdut, que he escoltat.
Un gegant!
Has escoltat la versió de Franco Battiato? és preciosa. http://www.youtube.com/watch?v=A9wJelFsZ0g
A mi també m'agraden molt els discs més vells de De André, però són més "difícils" d'escoltar...una mica per això aconsellava el disc "in concerto", fa un repàs de les velles cançons amb nous arranjaments.