Final agre dolç al conflicte entre el Grup Vichy Catalán i el balneari Prats. Dolç pel que suposa que el Prats hagi mantingut el caràcter de balneari sense haver de tancar. Agre perquè hi ha una part encara per resoldre, la dels drets de Caldes de Malavella sobre l'aigua. Cal entendre que aquest altre acord serà més complexa i trigarà més temps a arribar, però cal encarar el problema dels drets termals amb valentia, transparència i seguretat. Serà aquest un bon inici per les expectatives de Caldes sobre l'aigua termal?La guerra de l'aigua s'ha transformat, almenys en aquest capítol del serial, en la pau de l'aigua. El pacte permet mantenir el Prats com un balneari i deixa veure la cara més amable, o dit d'una altre manera menys prepotent, del Vichy Catalán. El pacte entre els dos balnearis està fet i si és bo per les dues empreses és bo per Caldes.
Cal destacar també el paper dels mediadors. Primer al Departament de Mines que per primera vegada s'ha involucrat activament espolsant-se de sobre les històriques sospites referents a la seva parcialitat. En segon lloc, i no menys important, el paper de l'alcalde Joan Colomer (PIC). Alguns comentaris destaquen el paper que va jugar en la negociació. Sembla doncs que en surt reforçat i alhora legitimat per liderar les futures negociacions per assolir els drets del poble sobre l'aigua termal.
Tot i que el contenciós entre Vichy i Prats hagi acabat a mi em queden algunes incògnites. Encara no sé per què van tallar l'aigua. Tots sabem que el tall era legal però per què va tallar? Imagino, és clar, com us ho podeu imaginar vosaltres els motius però només són imaginacions. Els motius reals no els sabem, ni segurament els sabrem.
Els drets del poble
Evidentment això només ha de ser una treva. El conflicte no estarà resolt del tot si els drets públics de Caldes sobre les aigües termals no es recuperen i s'exerceixen. És comprensible que això no es soluciona amb una reunió de quatre hores, ni de vuit. Aquest és una afer molt incòmode per les empreses envasadores que, com és d'esperar, miraran d'esquivar. L'ajuntament doncs haurà de "forçar" als embotellaments a seure a la taula de negociacions. Per aquest dia arribi cal abans tenir clares les possibilitats jurídiques municipals, quins són els recursos termals existents, capacitat de negociació i esperit conciliador.
Així doncs és possible que necessitem paciència. Però en compte, les expectatives formades entre una gran part dels veïns faran que aquests esperin alguna cosa més. Demanar paciència en una tema que porta tants anys enquistat és complicat. El més grans del poble estan tips de sentir-ne a parlar sense que això es solucioni. Tant de bo no ens passi el mateix a nosaltres.
A nivell particular he volgut enviar un correu electrònic al Sr. Joan B Renart i Cava, president del Grup Vichy Catalán. De fet n'hi enviat dos. Un fa uns dies demanant-li capacitat de diàleg amb el manifest que es va llegir a la Font de la Mina. L'altre li vaig enviar ahir mateix. Les coses cal dir-les i jo ha volgut manifestar-li el que penso. Podeu llegir la carta a continuació:
Benvolgut Sr. Renart
Vull manifestar-li el meu agraïment per l'acord que avui ha signat i que permet que continuï l'activitat del Balneari Prats.
Tot i ser una acord privat entre empreses privades hi ha una dimensió pública evident. El possible tancament que planava sobre el balneari Prats perjudicava de manera greu la imatge de Caldes de Malavella. De fet crec que amb el ressò mediàtic que s'ha generat, propiciat per tots plegats, pel silenci d'uns i les declaracions dels altres, d'alguna manera ja s'ha perjudicat la imatge de Caldes de Malavella i de les empreses que hi treballen.
Amb tot, la meva satisfacció no és total. Entenc que encara resta per estudiar, determinar, pactar i executar els drets del poble de Caldes de Malavella sobre les aigües termals. Aquest afer, complexa, polèmic i que implica a totes les empreses envasadores de Caldes, crec que cal afrontar-lo amb valentia i voluntat de pacte. Amb el mateix esperit conciliador que ha presidit l'acord amb el balneari Prats.
Entenc que aquest tema, del que vostè tindrà segurament una visió molt diferent de la meva, és un afer incòmode.
Vista l'experiència de la crisi mediàtica i que a ningú ha beneficiat en l'assumpte del balneari Prats, em prenc la llibertat de demanar-li que afronti, amb el mateix esperit dialogant les negociacions amb el consistori de Caldes.
Finalment permeti'm que recordi, com vaig dir-li en un missatge anterior, que d'un grup líder com el que presideix, se n'espera una actitud de líder. En aquesta negociació l'ha mostrat. Tant de bo ho faci també en la, espero, propera negociació amb l'ajuntament de Caldes sobre els drets de l'aigua termal.
Agraït.
Segurament ni se l'ha llegit però... queda dit.
Apa doncs, salut i aigua termal per tots!!!


Potser si que se l'han llegit
He d'explicar-vos que he rebut un correu resposta per part del Vichy Catalán.
El correu és a nom, suposo, d'una treballadora de les oficines de Barcelona, i diu:
Sr. Mir,
He rebut el seu correu i resto assabentat de la seva opinió.
Atentament,
Joan B. Renart i Montalat
Conseller Delegat