Bascos i gallecs prenen bona nota del model català tradicional de relacionar-se a (i amb) Madrid. El peix al cove salva la pell a la ministra Magdalena Álvarez, eufòrica tota ella per les catifes vermelles del Congrés dels Diputats. El front anticatalà aixeca passions, i els aliats de circumstàncies bé poden ser nacionalistes, ja siguin bascos o gallecs. El BNG aprèn del pragmatisme del PNB. Aquests sí que en saben. Culpar-los a ells, a Erkoreka o Quintana, el bon paio d'Anxo Quintana i el murri d'Erkoreka, presents tots dos en la posada de llarg de la refundació catalanista d'Artur Mas, culpar-los, dic, és no entendre res. Ben res. Que l'ecosocialista Joan Herrera miri a les files socialistes, catalanes, partidàries o no del grup propi del PSC a la Carrera de San Jerónimo, per entendre per què no prospera la seva petició parlamentària. Si les infraestructures no van i la ministra en surt victoriosa -perquè presentar-se com a víctima dels catalans té els seus resultats en termes de demagògica contraprestació- és problema dels catalans. I prou.
I això és el que diu el lema de la manifestació de dissabte. Som una nació i prou! Doncs que es noti. Perquè cada dia que Álvarez ofèn la intel·ligència dels catalans i la dignitat dels pobres usuaris d'uns serveis públics de transport lamentables com mai -ai, Mercè Sala que et trobem a faltar!- s'engreixa l'argumentari per assistir-hi, dissabte, a la convocatòria.
Aquest matí li han preguntat al conseller Joan Puigcercós si pensa anar-hi, a la mani, tot i que el seu homòleg d'Interior i dirigent d'ICV Joan Saura hagi anunciat que no hi serà. Ha dit que sí, que no cal dubtar-ne. Puigcercós parlava de finançament i balances fiscals en un d'aquells esmorzars amb empresaris i personalitats influents. Al costat de Joan Rossell, el de la patronal que ara treu pit i alça la veu, Puigcercós ha dit que la mare dels ous és el finançament i que cal buscar-ne un de nou per a Catalunya. "És l'economia, estúpid" és el crit de la patronal i dels dirigents sobiranistes.
I en això de treure pit s'hi afegeix Jordi Pujol, amb qui vam dinar ahir, en la presentació de les seves memòries, escrites per l'amic Manuel Cuyàs. Dures, les paraules del President enretirat. Venia a dir que CiU s'hi hauria d'haver plantat, en la negociació estatutària i fer marxa enrere. Tard, arriben. Però és d'aquelles autocrítiques que calen i es troben a faltar en els refundadors del catalanisme. D'acord que Pujol s'ho pot permetre, de dir-ho, però Mas no faria malament de prendre nota de la murrieria de Pujol.
Mentre escric això veig pel 3/24 que el republicà Joan Tardà ha parlat en català al Congrés, per a desesperació d'un cansat i prejubilat Manuel Marín. Tardà cridant, literalment, a la participació a la manifestació de dissabte. Ha parlat una bona estoneta en català, un idioma amb el qual, com sabeu, existeix tolerància zero a Madrid. Ja sigui a la Audiencia Nacional o al Congrés dels Diputats.
La cosa s'escalfa. Autocars amunt i avall. Les factures van més repartides que el 18-F, i això sempre ajuda. L'únic que s'ho estalviarà, que ja ho va fer el 18-F juntament amb CiU, és el PSC. Ara sí que no toca. Zapatero a la vista!
I això és el que diu el lema de la manifestació de dissabte. Som una nació i prou! Doncs que es noti. Perquè cada dia que Álvarez ofèn la intel·ligència dels catalans i la dignitat dels pobres usuaris d'uns serveis públics de transport lamentables com mai -ai, Mercè Sala que et trobem a faltar!- s'engreixa l'argumentari per assistir-hi, dissabte, a la convocatòria.
Aquest matí li han preguntat al conseller Joan Puigcercós si pensa anar-hi, a la mani, tot i que el seu homòleg d'Interior i dirigent d'ICV Joan Saura hagi anunciat que no hi serà. Ha dit que sí, que no cal dubtar-ne. Puigcercós parlava de finançament i balances fiscals en un d'aquells esmorzars amb empresaris i personalitats influents. Al costat de Joan Rossell, el de la patronal que ara treu pit i alça la veu, Puigcercós ha dit que la mare dels ous és el finançament i que cal buscar-ne un de nou per a Catalunya. "És l'economia, estúpid" és el crit de la patronal i dels dirigents sobiranistes.
I en això de treure pit s'hi afegeix Jordi Pujol, amb qui vam dinar ahir, en la presentació de les seves memòries, escrites per l'amic Manuel Cuyàs. Dures, les paraules del President enretirat. Venia a dir que CiU s'hi hauria d'haver plantat, en la negociació estatutària i fer marxa enrere. Tard, arriben. Però és d'aquelles autocrítiques que calen i es troben a faltar en els refundadors del catalanisme. D'acord que Pujol s'ho pot permetre, de dir-ho, però Mas no faria malament de prendre nota de la murrieria de Pujol.
Mentre escric això veig pel 3/24 que el republicà Joan Tardà ha parlat en català al Congrés, per a desesperació d'un cansat i prejubilat Manuel Marín. Tardà cridant, literalment, a la participació a la manifestació de dissabte. Ha parlat una bona estoneta en català, un idioma amb el qual, com sabeu, existeix tolerància zero a Madrid. Ja sigui a la Audiencia Nacional o al Congrés dels Diputats.
La cosa s'escalfa. Autocars amunt i avall. Les factures van més repartides que el 18-F, i això sempre ajuda. L'únic que s'ho estalviarà, que ja ho va fer el 18-F juntament amb CiU, és el PSC. Ara sí que no toca. Zapatero a la vista!
La frase "it's the economy, stupid" era pel Bush pare que es va preocupar de moltes coses menys de l'economia i Bill Clinton li va guanyar les eleccions.
I el que volia dir amb la frase és que no és l'economia, sinó la independència.