Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d'anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l'Astrid que se m'ha pixat al llit aquesta nit... i no es argentí, és català de Castelldefels!!!!
Els porteños, en canvi, són encantadors, com un senyor que li pregunto pert un autobús i acaba acompanyant-me al metro i pagant-me'l o els amics del Luquy "el negro" que volen portar-me de "cena de hombres" (Machista que diu l'Astrid) aquest vespre: Quitxi el ruso, el Petiso, el Pita, el Nex (que és advocat i li diuen doctor) i l'Iguana... la majoria són del Boca (menys el Lucas com ja haureu comprovat) i diumenge em volen portar a un partit.. ... però ja no hi seré.
El primer dia sencer ha estat una marató de descobertes. Vaig començar per la tomba d'Evita i vaig acabar sopant amb el Luquy i l'Astrid a un restaurant del germà del Che Guevara. Si cliqueu aquí sota veureu més fotos i llegireu més coses.
El cementiri de Recoleta és una cosa ben curiosa; diuen que "és més barato viure tota la vida derrotxant i donant-se tots els plaers que no pas ser enterrat quan et mores al cementiri de Recoleta"; el pam quadrat de panteó (alguns són petitíssims) surt més car que el d'un pis de Barcelona. El barri també és senyorívol i de botigues molt exclusives sobretot al carrer Alvear; també em va sortir força cara l'amanida i el "cafè de Paris" (granitzat de cafè, gelat, wisqui, charlotte i tiamaria) que em vaig fotre a La Biela una de les terrasses més fashions del barri. I de la Recoleta me'n vaig anar a peu cap a l'Avenida de Mayo i vaig parar a fer una sidra al famòs Tortoni, diuen que el primer cafè (aires parisencs) no només de Buenos Aires sinó de tota l'Argentina (la foto gran és d'allà, al costat del Gran Gardel).
Abans de sopar em vaig veure amb la Gabi, la psicologa argentina amiga de respiracions de la Magda, i vem quedar que divendres em portaria a un lloc on ballessin tango. Que una terapeuta psicoanalista argentina et porti al tango a Buenos Aires supera totes les previsions.
Al costat de carrers força bruts, amb les aceres plenes de forats i una certa deixadesa general, els parcs de Palermo prop d'on viuen en Lucas i l'Astrid podrien ser britànics o suissos plens de gent ociosa prenent el sol, fent footing o passejant el gos a manades. Hi ha una cosa curiosa que també contribueix a veure la gent "desfassada", tothom va en màniga curta, fa calor... i les botigues s'omplen de boles i arbrets plens de neu... perquè s'acosta Nadal!
Xavi, estàs estupendo amb el Carlitos. Suposo que hores d’ara ja deus de tenir un domini absolut del tango i dels tanguistes.A veure si poses la ruta, sinó no sabrem on pares quan surtis de B.A.Una abraçada, i gaudeix d’aquests dies.
Gràcies pel teu comentari. La ruta és sorpresa perquè així m'obris cada dia per saber on soc. Ara, per exemple ja soc a Iguazú, acabo d'arribar i a l'hotel hi ha internet gratis!!!! que bé!!!! Iguazú tres dies. Després Península Valdés, després Ushuaia, després El Calafate, després Bariloche... Un no parar.
Buenos Aires ha estat estupendu. S'han portat tots divínament amb mí i m'he sentit molt a gust. Segueix-me llegint i segueix fent cu-cut. Ptnets. X.
Hola fill, soc ta mare i t'envio un massatge,... no, un mIssatge.
Estic molt bé. El Jofre ha vingut a dinar avui i m'ha ensenyat aixó de les fotos. Fa un dia molt maco i no vol ploure per omplir la cisterna.
Me'n vaig uns dies a Súria perque ta germana em fa marxar, perque com que soc vella faig imprudencies i m'he fet mal al braç bó. I perque no em quedi sola aquests dies que ella marxa de pont, m'avia cap a Súria.
Molts petons que tinguis una bona estada i que t'ho passis molt bé.
Dona records a aquesta gent que estás i els hi agraeixo molt que estiguin per tu.
Molts petons! Un altre dia ja et tornarem a escriure.
Montse C. |
dissabte, 1 de desembre de 2007 | 17:48h
Hola germà, Com que et segueixo cada dia no cal preguntar-te com estàs doncs ja veig que et cuiden molt i que estàs "estupendu" Ta mare com fa 5o anys que renta els dilluns no pot canviar als dimecres que és el dia que li ve la senyora de la neteja i estenen els llençols va fer un mal gest . Té l'espatlla inflamada i el metge va dir que no mogués gaire el braç és per això que l'avio a Súria doncs como no em fa cas (com sempre) serà la manera de que s'estigui quieteta. Aquest pont marxem a "los Madriles" no ballarem tangos però poder ens marcarem algún xotis. Records del teu cunyat, diu que com és una mica "raru" no li agrada escriure a les màquines (això que és informàtic...) poder sí que és "raru"... però ja saps que t'estima molt... Fes un petó al Lucas i a l'Astrid encara que no els conegui, però pel que expliques han de ser gent molt maca. I tu continua gaudin d'aquest viatge com fins ara "a tope". Un petonàs.
xcapdevila |
dilluns, 3 de desembre de 2007 | 03:41h
Així m'agrada que manis a la tossuda de ta mare (i meva) però que em mantinguis informat. Ja soc a Iguazu i fot una calor espantosa, l'hotel és al mig de la selva i hi ha mosquits i bitxos (una mica Àfrica) però està bé. Salutacions al meu cunyadíssim que encara que sigui raro jo també l'estimo i als meus nebodets... que aquests sí podrien dir alguna cosa de tant en tant. Avui he parlat amb la Júlia Partal, era el seu dia de la festa dels 10 anys; pregunta añl Jofre si també hi ha parlat. Ptnets.
xcapdevila |
dissabte, 1 de desembre de 2007 | 01:43h
Quina il·lusió m'ha fet trobar-te aquí. Veus ? Això és com un telèfon, però més barato i més divertit, on es poden explicar moltes coses i... , el que és més important, veure-les ! Em sembla molt bé que te'n vagis a Súria, encara que no t¡haguessis lesionat l'altre braç... què t'ha passat? que no et puc deixar sola? A Súria, digues al Toni que t'enxufi al bloc i així pots seguir controlant-me. Ja els donaré els records al Lucas i la Astrid, que són els meus amfitrions i que s'estan portant divinament. Demà explicaré més coses, és que no paro de fer-ne i no tinc temps d'escriure-les
Jofre, xato, gràcies per acostar a la iaia a les TIC. I ja has trucat a l'Assumció? Diga'm que aniràs a la festa dde la Júlia, que em posaràs content. Petonets. EP i EF
ramon floris| Adreça electrònica |
divendres, 30 de novembre de 2007 | 00:25h
Xavi, quina enveja, fa un any em passejava pel florida.....et seguire cada dia....ah¡¡¡i a boca ves al restaurant "el obrero". Aquest viatge el recordaras tota la vida, disfrut.el. Molt bon viatge¡¡¡¡ ramon
xcapdevila |
dissabte, 1 de desembre de 2007 | 01:52h
Ramon.
Avui he dinat a El Obrero. Impressionant l'ambient, el servei i el matambrito de cerdo (la vaca ja em té ben embafat) que ens hem fotut. Ha costat de trobar-lo i l'ambient de la Boca fa impressió (a més tothom recomana no sortir dels carrers turístics... per si de cas) i hi hem arribat en taxi.
Gràcies per la recomanació. He brindat per tu allà. I no són gallecs són asturians !
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Explicar-ho tot és impossible. En tot cas faré un repàs d'anècdotes. El personatge més impresentable fins ara ha estat el Coque, el gat del Lucas i l'Astrid que se m'ha pixat al llit aquesta nit... i no es argentí, és català de Castelldefels!!!!
Gràcies pel teu comentari. La ruta és sorpresa perquè així m'obris cada dia per saber on soc. Ara, per exemple ja soc a Iguazú, acabo d'arribar i a l'hotel hi ha internet gratis!!!! que bé!!!!
Iguazú tres dies. Després Península Valdés, després Ushuaia, després El Calafate, després Bariloche... Un no parar.
Buenos Aires ha estat estupendu. S'han portat tots divínament amb mí i m'he sentit molt a gust.
Segueix-me llegint i segueix fent cu-cut.
Ptnets.
X.
Estic molt bé.
El Jofre ha vingut a dinar avui i m'ha ensenyat aixó de les fotos.
Fa un dia molt maco i no vol ploure per omplir la cisterna.
Me'n vaig uns dies a Súria perque ta germana em fa marxar, perque com que soc vella faig imprudencies i m'he fet mal al braç bó. I perque no em quedi sola aquests dies que ella marxa de pont, m'avia cap a Súria.
Molts petons que tinguis una bona estada i que t'ho passis molt bé.
Dona records a aquesta gent que estás i els hi agraeixo molt que estiguin per tu.
Molts petons! Un altre dia ja et tornarem a escriure.
Com que et segueixo cada dia no cal preguntar-te com estàs doncs ja veig que et cuiden molt i que estàs "estupendu"
Ta mare com fa 5o anys que renta els dilluns no pot canviar als dimecres que és el dia que li ve la senyora de la neteja i estenen els llençols va fer un mal gest . Té l'espatlla inflamada i el metge va dir que no mogués gaire el braç és per això que l'avio a Súria doncs como no em fa cas (com sempre) serà la manera de que s'estigui quieteta.
Aquest pont marxem a "los Madriles" no ballarem tangos però poder ens marcarem algún xotis.
Records del teu cunyat, diu que com és una mica "raru" no li agrada escriure a les màquines (això que és informàtic...) poder sí que és "raru"... però ja saps que t'estima molt...
Fes un petó al Lucas i a l'Astrid encara que no els conegui, però pel que expliques han de ser gent molt maca.
I tu continua gaudin d'aquest viatge com fins ara "a tope".
Un petonàs.
Montse.
Ja soc a Iguazu i fot una calor espantosa, l'hotel és al mig de la selva i hi ha mosquits i bitxos (una mica Àfrica) però està bé. Salutacions al meu cunyadíssim que encara que sigui raro jo també l'estimo i als meus nebodets... que aquests sí podrien dir alguna cosa de tant en tant.
Avui he parlat amb la Júlia Partal, era el seu dia de la festa dels 10 anys; pregunta añl Jofre si també hi ha parlat.
Ptnets.
Veus ? Això és com un telèfon, però més barato i més divertit, on es poden explicar moltes coses i... , el que és més important, veure-les !
Em sembla molt bé que te'n vagis a Súria, encara que no t¡haguessis lesionat l'altre braç... què t'ha passat? que no et puc deixar sola? A Súria, digues al Toni que t'enxufi al bloc i així pots seguir controlant-me.
Ja els donaré els records al Lucas i la Astrid, que són els meus amfitrions i que s'estan portant divinament.
Demà explicaré més coses, és que no paro de fer-ne i no tinc temps d'escriure-les
Jofre, xato, gràcies per acostar a la iaia a les TIC. I ja has trucat a l'Assumció? Diga'm que aniràs a la festa dde la Júlia, que em posaràs content.
Petonets.
EP i EF
Aquest viatge el recordaras tota la vida, disfrut.el.
Molt bon viatge¡¡¡¡
ramon
Ramon.
Avui he dinat a El Obrero. Impressionant l'ambient, el servei i el matambrito de cerdo (la vaca ja em té ben embafat) que ens hem fotut. Ha costat de trobar-lo i l'ambient de la Boca fa impressió (a més tothom recomana no sortir dels carrers turístics... per si de cas) i hi hem arribat en taxi.
Gràcies per la recomanació. He brindat per tu allà. I no són gallecs són asturians !
ja veig que està prou entretingut. tan sols dir-te que la marta, la vostra productora, ja m'ha fet arribar la còpia del 4arst de nou de Terrassa.
Moltes gràcies i tan sols un però, calia repetir les imatges de la despenjada?
Salut I bon viatge!
Josep
tamany natural i de metall que hi al museu del Boca.
Petons
Conxa