Llegidor i excepcional títol (...),
sens dubte, el manufacturat pel gran i catalanoparlant Paul Preston.
El gruix i ben distret i interessant text s’articula en tres grans apartats:
. Diguem que vam veure morir Espanya.
. Res més que perill: més enllà del periodisme.
. Després de la guerra.
I narra l’apassionant, meravellosa i perdurable aventura d’una colla de periodistes estrangers que feren la crònica de la guerra i la revolució de 1936-1939 des del nostre país, Euskadi o Espanya.
Periodistes, en alguns casos, excepcionals, amb renom i projecció.
Però això no és pas tot. No.
En sabrem coses, també de la guerra; d’en Lluís Companys; d’en Hemingway, en Dos Passos, i del cas Robles; del tracte dispensat, als professionals, pel bàndol republicà i pel bàndol feixista; del senyor Stalin i l’aparell soviètic per aquestes zones; del bombardeig de Gernika, per la legió Còndor; del polític espanyol Negrín; de periodistes, com ara: Mikhaïl Koltsov, en Louis Fischer, en George Steer, en Jay Allen, l’Henry Buckley, l’Herbert Rutledfe Southworth...
Amb la reproducció, entre d’altres, de dues ben saboroses cròniques de fets de guerra.
I de mil coses, vaja.
El llibre és, així mateix, un cant al periodisme de proximitat, compromès -si cal- amb ideals com la justícia i la llibertat. Crònica també de l’abjecció del bàndol rebel. I del repulsiu i ignominiós estalinisme. I una lliçó d’història i de com contar-la de manera clara, entenedora, amena...Gran llibre, sens dubte.
Honorable professió, la de periodista.
. Idealistes sota les bales. Històries de la guerra civil. Paul Preston. Versió catalana de la Laia Font i Mateu. 531 planes. Edicions Proa. Barcelona. 2007.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
