Hem estat els que havíem de ser. Hem estat mig milió, sis-cents-mil, set-cents-mil, els que siguin! Però érem els que havíem de ser. Tots nosaltres per la dignitat del país, per reivindicar respecte i per reivindicar-nos a nosaltres mateixos. Potser de tot plegat això darrer és el més important.
La manifestació d'avui ha estat especial: gent jove i gent gran, famílies senceres, com la meva: avis, pares i néts, tots junts. El meu fill petit, "el més petit de tots", amb la senyera a coll (i ell a coll meu!). El sentiment és viu entre la gent. El país és viu. Ja ho sabíem, és clar, però no tenim massa oportunitats de dir-nos-ho tots junts.
Tornàvem cap a casa en el metro i tothom anava parlant al vagó, com si tots plegats tornéssim d'una festa cívica, com si tornéssim d'un partit de la selecció catalana, o d'un gran esdeveniment compartit i joiós. Ningú no es coneixia, però tothom sentia ganes de compartir el goig del moment amb el veí. Tothom sentia que, efectivament, hem estat els que havíem de ser; hem guanyat.
Ara cal saber que la manifestació serveix pel que serveix; que les coses no canvien d'un dia per l'altre. Però cal no oblidar-la perquè segur que, temps a venir, no gaire enllà, passaran coses, coses que tindran molt aveure amb l'esperit que avui ha caminat per Barcelona. Ja ho veureu!
Ahir, tant se val si érem 200 com 700 mil, vam dir prou. Ben clar i català. El poble català s'ha cansat de tantes promeses incomplertes, de tanta ineficàcia, de tant d'espoli, i de tanta submissió. Està clar que n'hi ha que només els interessa els tema de la identitat indestructible de la pàtria espanyola, i els importa un rave que funcioni bé la nostra economia, els nostres servei i el benestar dels ciutadans; per això alguns no eren a la manifestació.
Però ara és l'hora que algú reculli el clam que ahir era al carrer. Des de les entitats ciutadanes fins a les plataformes sobiranistes, des de la gent d'Unió a la gent de la CUP o de Catalunya Acció, caminàvem plegats perquè sabíem que l'enemic, el que ens nega el dret a decidir, no era allà, sinó que es trobava representat en les dependències de Via Laietana o del Pla de Palau.