"San Nicolas, patrón bendito,
confesor de Jesucristo..."
Primer que res, felicitats a tots els Nicolau, que demà celebren el seu dia. És un nom poc habitual, però... Copernico, McBraian, Sarkozy, Maquiavelo, Cage, en fi, un grapat.
Segurament tampoc és massa coneguda la vida del sant. En concret Sant Nicolau era un bisbe d'Anatòlia a l'actual Turquia, durant el segle IV. És conegut com a Sant Nicolau de Mira o també de Barí, a la costa italiana, que és on es troben les seves restes, portades des de Turquia en temps de l'invasió musulmana. Sembla que durant l'edat mitjana a Catalunya era tingut per patró dels navegants juntament amb Santa Clara, Sant Antoni de Viana i també Sant Elm, que per cert va ser fa pocs dies. Els mariners oferien pa beneit a l'aigua, con a ofrena protectora i s'encomanaven a Sant Nicolau que els donés bona mar. Però això és una altra història.
El bisbe Nicolau, diuen que anava de casa seva fins a la catedral, pels estrets carrers de Mira. Allí hi convivien lladregots, fulanes i captaires que es buscaven la vida com podien. Nicolau tenia pietat pels xiquets i xiquetes menuts que els seus pares enviaven al carrer a pidolar i veia els perills físics i morals que patien els menuts. Els donava caritats i molts regals per que tornessin aviat a casa i no els calgués passar més fred al carrer. Evitava que les doncelletes pequessin abans d'hora i es fessin malvé. Un cop fins i tot va donar la seva capa a un marrec, que tremolava de fred en una cantonada.
Per aquesta pietat infantil, és reconegut com a patró de la canalleta. El protector dels més petits i els seu màxim valedor. És per això que en alguns monestirs i abadies és feia la Festa del Bisbetó. Encara avui en dia es celebra a Montserrat aquest festa tant curiosa. Un dels nous escolans és elegit Bisbetó el dia de Santa Cecília patrona de la música. Aquest xiquet serà la màxima autoritat el dia 6 de desembre i és envestit com a Bisbetó de Montserrat. Una festa molt bonica, que actualment reuneix els familiars de l'escolania i resulta molt reeixida.
Aquestes celebracions pre-nadalenques entronquen amb les velles costums romanes de triar reis i governadors entre la menudalla o el poble planer. Durant la Saturnàlia hi havia una certa inversió en els papers. Val a dir que antigament el poder dels bisbetons, s'allargava fins a la vigília dels innocents, l'endemà mateix de Sant Esteve. El nostre tradicionari és molt ric i arrelat amb força en els terrossos de l'antigor. Aquestes festes d'inversió de papers o de poders, es veuen plenament en el Carnaval.
Sant Nicolau representa el paper de donador de regals en altres indrets del món, amb el nom de Santa Claus, Santas o Noel segons el lloc. Una tradició de regals i festa com ara aquí ho son els nostres Reis d'Orient. Dels seus molts miracles destaca; la donació de les monedes. Un pare volia casar les seves tres filletes, però no tenia dot per dar-lis. Nicolau va fer caure per la fumera unes monedes d'or que van anar a caure dins dels mitjons de llana que les noietes tenien eixugant-se vora el caliu. D'aquí ve la tradició estrangera dels regals a la fumera, lligada amb arbres guarnits i altres vulgaritats. El nostre Tió ha estat el principal perjudicat per aquestes costums foranies arribades via cine o televisió.
Tot i que Sant Nicolau és un dels sants més importants de l'esglèsia ortodoxa oriental ha estat als Països Baixos, Bèlgica i rodalies, on es va gestar la tradició del Sinterklaas. Allà era costum que els nens deixessin les sabates a la fumera el dijuni del dia sis de desembre. Santa Klaus els oferia regalets i llaminadures. La costum va passar cap a les amèriques en la colonització europea. La comunitat holandesa de Nova Amsterdam va ser la primera contrada dels Estats Units en fer la festa, que amb el temps s'ha convertit i adaptat a la nit del Nadal. Aquesta Nova Amsterdam és l'actual Nova York, es clar. La creença en una Europa freda i nevada lliga la tradició amb els trineus, els rens i les casetes al pol nord. Les vestimentes pròpies d'aquest personatge eren més aviat de color verd i blanc, però a mitjans del segle XX això va canviar una mica.
La popular empresa de refrescos Coca Cola, va encarregar el 1931 al dissenyador i pintor Habdon Sundblom una campanya per fer més simpàtica la beguda entre els més menuts. Sundblom va agafar certes iconografies del Nicolau, que ja el mostraven amb peces de roba vermella, pròpia dels bisbes.La nova adaptació del Claus o Noel, en colors vermells llampants és la que coneixem avui en dia. Cap els anys cinquanta, just després de la segona guerra mundial, la Coca Cola es va introduir a Europa amb més força que mai. Arriba amb el Pla Marshall i juntament amb les produccions de Hollywood, les sèries familiars televisives i la influència del consumisme, ens ha colonitzat competint amb els nostres costums de sempre.
Un altre dia ja en parlarem més de tot plegat. D'aquest personatge, de l'arbre, i de totes les influències forànies. Però sobre tot de les nostres genuïnes i nadalenques tradicions i costums. El Tió, els pessebres, el caganer, els turrons, el gall rostit, les nadales, l'home dels nassos, els reis... Amb tota aquesta riquesa, per que ens cal anar a cercar costums estranyes ???
Vinga doncs a fer bona festa, sobre tot els que feu ponts i salts de mata com uns galifardeus. Altres treballem com unes males bèsties. Apa a fer córrer la consueta.
- Lo Consueta de Reus.
www.consueta.cat |
Més de 500 post publicats, al bloc de Lo Consueta:
Al bloc es porten publicats, més de 500 post, sobre la nostra cultura popular i tradicional; festes, castells, bestiari, gegants, diables, oficis, santoral, costums, fires. Per recuperar els vells articles del bloc, podeu anar a les planes anteriors. Cada pàgina inclou diversos articles. Aquesta és la plana 1, si voleu revisar els post antics, podeu clicar les pàgines: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, etc...
.png)
.png)
