Després d'una manifestació d'aquesta magnitud —diuen que és la més multitudinària després de les convocatòries contra la guerra d'Iraq— un té la inevitable necessitat d'anar al quiosc a comprar tots els diaris de l'endemà. És la culminació d'una experiència, en què es barregen la deformació professional i la comprensible adhesió a la causa defensada el dia anterior analitzant el ressò mediàtic. Comprendreu que no sigui prou explícit, per raons òbvies, oi? Però sí que puc afirmar que els diaris editats a Barcelona per empreses de capital català han estat, també, a l'alçada de les circumstàncies. La prevenció del 18-F els ha posat en guàrdia, i, en el cas d'alguns, també per l'interès d'una determinada línia editorial. La qüestió és que La Vanguardia, El Punt i l'Avui dediquen l'obertura de la portada —i gairebé tot l'espai, amb títol d'obertura i fotografia gran— a la manifestació d'ahir. El Periódico titula amb l'assassinat d'ETA, però il·lustra la portada amb una foto de la protesta sobiranista i hi dedica les primeres quatre pàgines de l'edició, com a tema del dia en lloc dels crims a Iparralde. La premsa diària catalana escrita, doncs, ha donat una cobertura exquisida, al marge que cadascú hi posi la seva línia editorial lògica i legítima.
Consideració a banda mereixeria el tractament d'emissores públiques i privades de ràdio i televisió, però no hi entraré. Per prudència, primer. Però bàsicament perquè m'he aturat una bona estona a seguir el cobriment informatiu de la manifestació als diversos i nombrosos mitjans digitals. I aquí és on arriba la bona notícia. Si la protesta del 18-F contra els foribunds atacs del PP i les retallades estatutàries de Mas i Zapatero es va caracteritzar per una convocatòria via sms i un escalfament previ a través dels blocs dels ciutadans a Internet, el cas de l'1-D jo l'interpreto com la victòria del ressò digital gràcies a les múltiples plataformes que conformen els diaris electrònics auto-centrats i les potentíssimes eines de la web 2.0. (Una 2.0 que deixa en evidència les webs d'antiga concepció. Tafanejeu, si no, aquest diumenge per Decideixo Decidir, CiU o CUP, que tot i ser convocants no hi han penjat cap contingut d'ahir a aquesta hora.)
Les millors fotografies les trobareu als fotolocs dels participants a la manifestació, gràcies a Flickr, per exemple. (Mireu les fotos de Bernat Ferrer o les fotos de David Datzira.) Els millors vídeos, també gràcies a YouTube i altres instruments de la 2.0. A diferència del 18-F, ara els blocs no són la novetat, però conformen un gruix d'informació i opinió gens menyspreable. Hi ha mitjans de comunicació tradicionals (digitals o amb versió digital) que han entès això de la participació dels lectors, i hi han obert la porta. Lògicament els auto-centrats (Vilaweb, Nació Digital, Racó Català i Tribuna, per citar-ne quatre) hi posen més èmfasi un dia com ahir (inclús amb TVip, seguiment minut a minut o fotogaleria). Llàstima, diran ells, que els consums en cap de setmana siguin tan baixos, en comparació amb la resta de dies. Però només el trànsit que generen els centenars i milers de manifestants que són internautes i hi aboquen continguts, ja compensen l'esforç d'una redacció que ha de fer hores extres per cobrir uns caps de setmana justos en recursos humans.
La mateixa nit d'un dia com ahir, o l'endemà, és un goig navegar per blocs (a través de la plataforma de Poliblocs, per exemple) i fotolocs, i atendre una safata d'entrada de correus electrònics en xarxa que no para de rajar enllaços i referències noves. L'activisme digital, o allò que ara s'anomena periodisme ciutadà, afavorit per la web 2.0 que revoluciona Internet, compensa, sovint (no sempre), una barreja de capacitat d'oferir continguts informatius imaginatius i la legítima línia editorial desfavorable en el cas de l'independentisme català.
Internet és una gran aliada per al sobiranisme.
Consideració a banda mereixeria el tractament d'emissores públiques i privades de ràdio i televisió, però no hi entraré. Per prudència, primer. Però bàsicament perquè m'he aturat una bona estona a seguir el cobriment informatiu de la manifestació als diversos i nombrosos mitjans digitals. I aquí és on arriba la bona notícia. Si la protesta del 18-F contra els foribunds atacs del PP i les retallades estatutàries de Mas i Zapatero es va caracteritzar per una convocatòria via sms i un escalfament previ a través dels blocs dels ciutadans a Internet, el cas de l'1-D jo l'interpreto com la victòria del ressò digital gràcies a les múltiples plataformes que conformen els diaris electrònics auto-centrats i les potentíssimes eines de la web 2.0. (Una 2.0 que deixa en evidència les webs d'antiga concepció. Tafanejeu, si no, aquest diumenge per Decideixo Decidir, CiU o CUP, que tot i ser convocants no hi han penjat cap contingut d'ahir a aquesta hora.)
Les millors fotografies les trobareu als fotolocs dels participants a la manifestació, gràcies a Flickr, per exemple. (Mireu les fotos de Bernat Ferrer o les fotos de David Datzira.) Els millors vídeos, també gràcies a YouTube i altres instruments de la 2.0. A diferència del 18-F, ara els blocs no són la novetat, però conformen un gruix d'informació i opinió gens menyspreable. Hi ha mitjans de comunicació tradicionals (digitals o amb versió digital) que han entès això de la participació dels lectors, i hi han obert la porta. Lògicament els auto-centrats (Vilaweb, Nació Digital, Racó Català i Tribuna, per citar-ne quatre) hi posen més èmfasi un dia com ahir (inclús amb TVip, seguiment minut a minut o fotogaleria). Llàstima, diran ells, que els consums en cap de setmana siguin tan baixos, en comparació amb la resta de dies. Però només el trànsit que generen els centenars i milers de manifestants que són internautes i hi aboquen continguts, ja compensen l'esforç d'una redacció que ha de fer hores extres per cobrir uns caps de setmana justos en recursos humans.
La mateixa nit d'un dia com ahir, o l'endemà, és un goig navegar per blocs (a través de la plataforma de Poliblocs, per exemple) i fotolocs, i atendre una safata d'entrada de correus electrònics en xarxa que no para de rajar enllaços i referències noves. L'activisme digital, o allò que ara s'anomena periodisme ciutadà, afavorit per la web 2.0 que revoluciona Internet, compensa, sovint (no sempre), una barreja de capacitat d'oferir continguts informatius imaginatius i la legítima línia editorial desfavorable en el cas de l'independentisme català.
Internet és una gran aliada per al sobiranisme.
Des d'ahir 1D, dia de a seva mani, que no puc accedir alweb de la Plataforma pel dret a decidir. Ha mort d'èxit?